Revolució islàmica de l’Iran

 

INTRODUCCIÓ

Es coneix com a revolució iraniana el conjunt de fets que van tenir lloc l’any 1979 a l’Iran, que van desembocar en l’enderrocament del xa* i en la posterior implantació de la república, així com tots aquells antecedents que van originar aquest conflicte.

La revolució es va caracteritzar per una incessant lluita popular contra el règim monàrquic, l’adopció del fonamentalisme islàmic en l’àmbit polític, l’auge del nacionalisme en oposició al procés d’occidentalització de la societat i el posterior efecte domino al conjunt de la societat islàmica.

*Xa: monarca iranià. Antic títol del sobirà de Pèrsia.

*Fonamentalisme islàmic: punt de vista extremadament conservador de l’islam, font del gihadisme.

CONTEXT HISTÒRIC

Molt abans de la revolució islàmica de 1979, la revolució pròpiament dita, el clima de descontentament i de crispació social ja era present. Ja l’any 1907 comença una època convulsa per a la societat iraniana, amb un acord entre Rússia i Regne Unit per la dominació del territori: tant els russos com els anglesos volen evitar l’expansió alemanya. Així doncs, l’Iran queda dividit en dos i es converteix en un camp de batalla durant la I Guerra Mundial. Aquest és l’inici de la invasió occidental de l’Iran que desembocarà més tard en la sonada Revolució iraniana.

baixa

L’any 1919, Ahmad xa Qajar, l’emperador, signa un pacte amb Jordi V, rei del Regne Unit i emperador de l’Índia. En aquest, el xa, que és el títol del sobirà de l’antiga Pèrsia, cedeix al territori britànic gairebé tot el poder sobre el petroli del país. A canvi, Jordi V promet la construcció d’un ferrocarril, un préstec de dos milions de lliures, armament i consellers britànics. Neix un fort desacord i el poble es manifesta, protesta i protagonitza vagues contra l’ocupació occidental, les quals el govern atalla amb una forta repressió.

 

La debilitat i la inexperiència d’Ahmad xa Qajar provoca que el cop d’estat de 1921, protagonitzat pel militar Reza Pahlavi i amb el suport dels britànics, tingui un gran èxit: va ocupar el poder gairebé sense oposició ni resistència. El nou xa modernitza i industrialitza el país i els iranians veuen en aquestes reformes un perill per a les tradicions i la religió islàmica*.

baixa (1)
*SABIES QUE…?

El nou xa, Reza Pahlavi, duu a terme tot un seguit de reformes que fins aleshores mai s’havien vist en territori iranià.

-Construeix el ferrocarril transiranià

    -Modernitza l’educació i funda la primera i única universitat de l’Iran, la universitat de Teheran.

                                    – Permet les inversions alemanyes al país.

                                                    Aquestes mesures són vistes com a “occidentalitzadores” i provocaran un descontentament generalitzat entre la població iraniana.

 

Durant la II Guerra Mundial, els aliats envaeixen l’Iran. En aquest context, Reza Pahlavi dimiteix i el seu fill, Mohammad Reza Pahlavi hereta el poder. El nou xa enceta grans canvis: col·labora amb els aliats i allibera presos polítics. Així, es crea el partit Tudeh l’any 1945, un partit comunista de tendència marxista i leninista. Amb la devastació de la II Guerra Mundial, el Tudeh encapçala i organitza grans manifestacions i protestes. Els EUA intervenen per tal d’evitar la caiguda de l’Iran en el règim comunista i signen un acord amb el xa per tal d’occidentalitzar l’exèrcit. El xa Reza Pahlavi és disparat en un acte públic i el Tudeh acusat de l’atemptat. Com a conseqüència, tots els partits d’esquerres es prohibeixen i condemnen.

L’any 1951, el primer ministre iranià, Mohammad Mossadeq, nacionalitza el petroli. Gran Bretanya amenaça d’enviar la seva flota naval. Un any després, Mossadeq defensa la seva decisió davant les Nacions Unides, que no brinden cap tipus de solució al conflicte. Gran Bretanya i els Estats Units fan un cop d’estat, conegut com “Operació Ajax”, i el destitueixen. Tot el poder recau en el xa: l’Iran ja no té ni primer ministre ni partits opositors. Per la seva part, el xa Reza Pahlavi crea la Savak, amb la col·laboració de la CIA, un servei d’intel·ligència i seguretat que s’encarregava d’eliminar tots els opositors del règim. Més tard, l’any 1963, emprèn unes reformes conegudes com “la revolució blanca*”, segons les quals l’Iran es modernitza a imatge i semblança d’occident.

baixa (2)

*SABIES QUE…?

Mohammad Reza Pahlavi segueix l’estela “occidentalitzadora” del seu pare. L’anomenada “revolució blanca” es caracteritzava per:

       –  Una millora del sistema educatiu i la instauració d’un model d’educació laic.

 – La introducció del vot femení.

– Una major participació dels treballadors a les fàbriques.

                     – Un gran increment dels beneficis per a  més de quatre milions de productors.

                        – La prohibició de l’ús de roba i  complements típicament islàmics.

 

Ruhollah Khomeini, que dos anys abans havia ocupat el lloc de Borujerdi, l’antic aiatol·là, es converteix en el referent de la tradició islàmica i en el gran defensor de la religió. Khomeini fa una crida a tots els musulmans del món per tal d’aixecar-se en contra dels EUA, considerat l’enemic de l’islam. El 5 de juny de 1963 és empresonat. Grans ciutats organitzen un aixecament pel seu suport, contra el qual el xa empunya una gran repressió amb més de 15.000 morts. Amb la intenció de pacificar el país, el xa allibera Khomeini vuit mesos després, però ell continua encapçalant la revolució. L’any 1964 és capturat i enviat a l’exili. Des de l’Iraq, no desisteix en la seva comesa, tot destorbant l’aliança amb EUA, que necessita l’Iran pel petroli i la lluita contra la Unió Soviètica. Un any abans de la revolució islàmica, estudiants i religiosos protesten pacíficament, però el govern respon amb violència. Durant el mateix any, la Sabak protagonitza episodis sanguinolents i això provoca que cada vegada les protestes siguin més ferotges. Per evitar-ho, el xa fa oficial una llei que prohibeix tots els actes de rebel·lia, la llei marcial. I 8.000 manifestants protesten en contra, durant el conegut Divendres Negre, en què en moren 4.000. Per petició del xa, Saddam Hussein, militar a l’Iraq, exilia del país l’aiatol·là Khomeini a França l’any 1978. Les manifestacions continuen i els EUA, amb la voluntat de dissuadir el poder del xa, nomenen Shapour Bakhtiar –opositor del règim– primer ministre.

baixa (3)

EL DETONANT

Aquest clima d’intensa crispació social que porta gestant-se des de fa dècades, arriba al seu punt àlgid a la dècada dels ‘70 com a conseqüència de l’exili de l’aiatol·là i de les repressions de la Savak. Les manifestacions s’intensifiquen i el descontentament travessa totes les capes de la societat: els estudiants esdevenen protagonistes i conjuntament amb altres sectors culturals (juristes, escriptors, clergues, etc.) lideren l’oposició al règim opressor.

Qualsevol intent d’insurrecció és ofegat per la Savak, grup a què s’atribueixen un gran nombre de tortures, desaparicions i assassinats, d’entre els quals destaca la cinquantena de persona que són assassinades en la manifestació a Qom l’any 1977. La difusió d’opinions contràries al règim del xa són prohibides i perseguides.

En un intent desesperat de frenar la crisi social, el xa allibera a dos-cents presos polítics i anomena un nou primer ministre (Jafaar Sharif) que alleuja la pressió sobre els mitjans de difusió d’informació i allibera als clergues empresonats. Això, però, no causa els efectes esperats i Khomeini incita la població a desterrar el xa del territori iraní i recuperar la dignitat que els pertoca sota el lema “independència, llibertat, república islàmica’’.

El xa veu com la situació s’està tornant insostenible pels seus interessos i declara la llei marcial.  Al dia següent, 8 de setembre de 1978, el poble es massifica a la plaça de Yalé en forma de protesta. Com a resposta, el xa envia l’exèrcit a dissoldre la concentració. El grup armat utilitza armes de foc, tancs i helicòpters contra els manifestants. La massacre que té lloc es coneixerà posteriorment com a “Divendres Negre’’, dia en el qual perden la vida i són ferides fins a 15.000 persones: la metxa s’ha encès i el detonant és a punt d’estellar.

baixa (4)

Plaça Yalé durant  el “Divendres Negre’’.

 

COM ÉS EL GOVERN DE KHOMEINI

 L’aiatol·là Khomeini va ser un clergue xiïta iranià, dirigent de la revolució i principal causant de l’ enderrocament del xa Reza Pahlavi l’any 1979. Va establir un règim islàmic i va governar el país fins la seva mort deu anys més tard. Des de l’exili a la ciutat iraquiana de Najaf va cridar l’enderrocament de la monarquia dels Pahlavi als quals acusava d’ impius i d’estar al servei dels EUA. Al desembre, mitjançant un referèndum, es va aprovar l’establiment d’una república islàmica a l’Iran, en la qual Khomeini va ser nomenat líder polític i religiós vitalici. Va imposar un règim dirigit pels mulàs (clergues xiïtes) i va reimplantar la xaria o llei islàmica. La repressió contra qualsevol tipus d’oposició va ser brutal.

El govern interí de l’Iran (1979-1980) va ser el primer govern establert al país després de la revolució islàmica. Aquest govern estava format pel seu creador l’aiatol·là Khomeini i el seu oponent Shapur Bajtiar (l’últim primer ministre del xa), que encara li reclamava el poder.

L’aiatol·là Khomeini defensava que en una societat musulmana, la legislació ha de basar-se en la xaria, la llei islàmica i totes les actuacions que es realitzin han de posar-se en mans de clergues que coneguin correctament aquesta llei. A més a més, no defensava la monarquia, sinó la república islàmica. Deia que el governant d’una república islàmica havia de ser un alfaquí (jurista islàmic), elegit per un grup de clergues. Aquest tenia una autoritat absoluta i només podia ser destituït pel grup de clergues que l’havia nomenat. Com els ciutadans no podien votar per escollir l’alfaquí, segons la constitució, un grup d’experts format per clergues, elegits per ciutadans de l’Iran cada vuit anys, triaven aquesta figura que tothom anomenava dirigent suprem. A més a més, es van fer alguns canvis culturals com la imposició de la xara, un codi estricte de vestuari tant per a dones com per a homes. No hi havia llibertat d’expressió, ni de premsa com durant el govern del xa, però es va imposar un policia de la moral que s’encarregava de castigar totes aquelles dones que rebutjaven el vel islàmic. El govern de Khomeini va ser molt repressiu, especialment contra les minories religioses com ara els musulmans sunnites, els bahà’ís (grup religiós que sosté que totes les religions provenen d’un mateix déu), els cristians i els jueus.

Després d’haver-se estat onze dies en un hospital per una operació, Khomeini va morir el 3 de juny de 1989. Durant els seus funerals, Teheran va caure en el caos, ja que la gent el considera molt més que un clergue religiós, el veien com un líder carismàtic, responsable del canvi de règim.

baixa (5)

Crisi dels ostatges a l’Iran

Després que la instauració de la república islàmica per part de l’imam aiatol·là Khomeini acabi amb una de les monarquies més velles del món, el matí del 4 de novembre de 1979, es produeix un assalt a l’edifici on hi ha la ambaixada dels EUA per part d’un grup de 400 estudiants islamites seguidors del líder religiós. Aconsegueixen superar els marines que protegien l’edifici i en dues hores es fan amb el control del lloc, prenent com a ostatges 67 persones, entre ells empleats i diplomàtics nord-americans, dels quals 52  romanen captius durant 444 dies. Durant aquest esdeveniment, s’alcen pancartes amb el lema “Khomeini lluita, Carter tremola”. Un cop vist això, Khomeini se sent segur i accelera la radicalització del seu règim teocràtic assenyalant el seu principal enemic: els Estats Units d’Amèrica. Aquest acte en realitat no tenia cap precedent en les relacions internacionals.

Apareix a la televisió iraniana unes imatges dels 52 ostatges amb els ulls embenats, on l’aiatol·là pronunciava unes paraules contra els Estats Units, país que havia concedit allotjament a l’enderrocat xa Mohammad Reza Pahlavi, que va viatjar a Nova York per ser sotmès a un tractament contra el càncer. Mentre tot això passava, el govern del president Jimmy Carter des de la Casa Blanca imposava sancions a l’Iran per tal d’aturar aquest impactant succés. Algunes de les sancions van ser la cancel·lació d’importacions petrolieres, la congelació de bens financers iranians als Estats Units i la deportació d’alguns ciutadans iranians que residien als Estats units.

Khomeini exposa que només els ciutadans que romanien captius serien alliberats a canvi del retorn del xa a l’Iran, per jutjar-lo per crims contra el poble iranià. L’aiatol·là llança una amenaça directa als Estats units on exposa que si es neguen a tornar el xa, els altres ostatges seran jutjats com a espies. Aquesta decisió és comunicada pels estudiants en una roda de premsa davant de l’universitat de Teheran. Com a resposta, el president Carter contesta amb un ultimàtum: si finalment es posen els ostatges a judici, Carter bloquejarà el comerç internacional de l’Iran i si pateixen algun tipus de dany, els nord-americans respondran militarment.

Però ni les sancions ni els intents diplomàtics van aconseguir l’alliberament dels ostatges i es va dur a terme una operació militar de rescat, coneguda com “Operació urpa d’àguila”, en què s’involucren els quatre cossos de les forces militars: exèrcit, força aèria, marina i infanteria de marina. Aquesta missió consistia en dividir els cossos en dos per tal de despistar, mentre uns s’encarregaven de rescatar els ostatges, altres realitzaven atacs de distracció. El dia 24 d’abril sis avions de transport i vuit helicòpters parteixen cap a dues destinacions diferents. Un d’ells, al mar d’Aràbia i l’altre, al golf Pèrsic. L’aviació transporta 120 soldats que tenen l’ordre d’assaltar l’ambaixada i emportar-se els ostatges. Però abans el grup ha de reunir-se per reposar combustible en un desert de la zona. Durant el viatge, dos helicòpters es retiren a causa de fallades tècniques, més tard un altre s’avaria i no poden prosseguir la missió perquè no disposen del nombre suficient d’avions. Es produeix un esdeveniment insòlit, el xa mor als 60 anys d’edat del càncer limfàtic del qual patia. La gent a Teheran surt al carrer per celebrar-ho i als Estats Units es pensa que això posarà fi al problema i que els ostatges seran posats en llibertat, però no és així.

Finalment, el 4 de novembre de 1981, el president Jimmy Carter perd les eleccions per una aclaparadora majoria a favor de l’ex governador de Califòrnia, Ronald Reagan. Minuts després que el nou president juri el càrrec, els últims 52 ostatges són alliberats.

baixa (6)  images

REVOLUCIÓ DE 1979

El 26 de gener de 1979, el xa abandona l’Iran i Bakhtiar allibera presos polítics, permet la llibertat de premsa, dissol la Sabak i ordena el retorn de l’aiatol·là Khomeini, que s’oposa a Bakhtiar per ser imposat per potències estrangeres, a més estava a favor de mantenir la monarquia, per tant el seu règim era un de detenció i transició. El reemplaça per Mehdi Bazargan, un dels líders democràtics de la revolució. La Guàrdia Imperial del xa s’enfronta a Khomeini, però la Revolució s’escampa per tot el país.

La revolució estava formada per diversos grups: els joves de classes populars, amb grups d’esquerra i nacionalistes que organitzaven manifestacions i vagues multitudinàries, utilitzant dies festius com a excusa per mobilitzar-se, etc. La classe obrera a l’Iran era nombrosa, també treballaven, a part de fer-ho a les fàbriques, també a l’administració pública, comerços clericals i petites empreses; comptava amb uns tres milions de treballadors en monopolis gegants de l’industria manufacturera, per tant la revolució era molt favorable. A més van comptar amb sectors de l’exèrcit on van trobar simpatitzants, fins i tot alguns van perdre la vida assassinats per desobeir ordres.

Khomeini va tornar a l’Iran l’1 de febrer i va començar a controlar el govern i donar forma a la revolució. Els pròxims dies van ser els decisius, quan s’enfrontaren els revolucionaris contra militars i la Guàrdia Imperial, i es va ordenar l’execució d’alguns generals, després de jutjar-los ràpidament.

La principal mesura va ser convocar un referèndum nacional l’1 d’abril perquè el poble decidís la forma de govern que hauria d’adoptar el país. El resultat d’aquesta consulta va permetre, amb  el 99,3 % de plebiscit, instaurar la República Islàmica de l’Iran.

Una vegada proclamada, es va procedir a declarar una Constitució que reflectia els ideals de Khomeini per dur a terme un govern islàmic. Aquesta recollia una sèrie de normes extremes que va provocar protestes, com per exemple, el codi de vestimenta de les dones. Tot i així, el seu objectiu principal no era l’abdicació del xa, sinó l’abolició de la monarquia.

La revolució islàmica iraniana no només fou social ni política, sinó religiosa. Primerament, era un moviment de protesta en contra de la corrupció, repressió i occidentalització impugnat pel xa; però el concepte de l’Islam concebut com un valor tradicional va començar a calar en la població, adoptant-la i convertint Khomeini en líder suprem o faqih com a símbol d’enfrontament amb la monarquia que tant va atemorir la població.

 
CONSEQÜÈNCIES

 La Revolució de 1979 va desembocar en un seguit de conseqüències de totes les classes: socials, econòmiques i polítiques, nacionalment i internacional. Tanmateix, la conseqüència més atroç de la Revolució va ser la guerra entre Iran i Iraq que va ocupar un període de vuit anys, des de 1980 a 1988.

Nacionalment, la proclamació de la república va suposar el desmantellament de totes les reformes del xa. Socialment, les normes religioses van tornar a imposar-se, i això va implicar un “desoccidentalització” dels costums de la població. En concret, de la vestimenta. Les dones, que fins llavors i durant una llarga època ensenyaven el seu cos i els seus cabells públicament, van tornar a posar-se el mocador.

Pel que fa a la política exterior, Khomeini posa fi a la relació amb els EUA i trenca totes les col·laboracions. Aquest nou període dona lloc a una gran tensió i conflictivitat entre els dos països, que tindrà el seu auge a la guerra amb Iraq.

Podem parlar d’una repercussió internacional sobretot quant a fe. La perseverança i lluita incansable de Khomeini, juntament amb la posterior instauració de la República Islàmica va travessar fronteres i es va convertir en l’exemple per a molts països de tendència musulmana d’Orient Mitjà i el Magrib. La revolució iraniana provoca l’avivament de la identitat musulmana, el reforçament de la fe, el convenciment espiritual, la recuperació de les tradicions de base musulmana i tot el que es relaciona amb el moviment del “despertar islàmic”. Desperten, doncs, nacions fins llavors dèbils i oprimides davant d’aquest nou model de recuperació de la identitat i naixen noves organitzacions religioses que promouen aquest renaixement.

Però no només espiritualment la Revolució va tenir una forta influència i un ressò mundial. També va suposar el desafiament al poder dels governs, la possibilitat de caiguda de l’hegemonia occidental. La Revolució Islàmica va demostrar que no sempre el poder és de qui l’exerceix.

baixa (7)

 
BIBLIOGRAFIA

Suports en línia

Amuzegar, J. (n.d). The Dynamics of the Iranian Revolution: The Pahlavis’ Triumph and Tragedy. Consultat 15 de novembre des de https://www.questia.com/read/102475367/the-dynamics-of-the-iranian-revolution-the-pahlavis

Brumberg, D.  (n.d). Islamic revolution of Iran. Consultat 15 de novembre de 2017 des de http://www.webcitation.org/query?id=1257012838707054

McDougall, W. (n.d). 20th-century international relations. Consultat 14 de novembre de 2017 des de https://www.britannica.com/topic/20th-century-international-relations-2085155

Smitha, F. (1998). The Iranian Revolution. Consultat 13 de novembre de 2017 des de
http://www.fsmitha.com/h2/ch29ir.html

Suports audiovisuals

Calvete, S. [Guionista], Santangelo, P. [Director]. (2013). Revolución iraní (1979) [Episodi de sèrie de televisió]. Sachheti, M. [Productor exectiu]. Revolución. Argentina: Ministerio de Educación de Argentina.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s