Final: el món post-11S

El món post-11S            

L’11 de setembre del 2001 l’organització paramilitar gihadista Al Qaeda va fer un atemptat terrorista a la ciutat de Nova York. Els fets van els van dur a terme 19 membres suïcides de l’organització terrorista, que van segrestar quatre avions comercials: el vol 93 (Nova Jersei- San Francisco), vol 175 (Boston- Los Ángeles) de United Airlines i els vols 11 (Boston- Los Ángeles) i 77 (Washington- Los Ángeles).

D’aquests, al voltant de les 08.45 del matí, un avió va estavellar-se contra la torre Nord de les Torres Bessones del World Trade Center de la ciutat. Només quinze minuts després, un altre avió s’estavellava contra la torre Sud, matant tots els passatgers dels vols i deixant més de mil ferits entre les gairebé 50.000 persones que treballen al World Trade Center.

Ambdues torres van esfondrar-se al cap d’unes hores a causa de l’impacte dels avions contra l’estructura de les torres. Això va destrossar edificis propers i en va malmetre d’altres. El tercer avió segrestat va ser estavellat contra el Pentàgon causant la mort aproximadament a 190 persones. El quart avió va canviar la direcció cap a Washington D.C. amb objectius que podrien haver estat la Casa Blanca o el Capitoli dels Estats Units. No obstant això, en un intent dels passatgers de l’avió de recuperar el control, el vol va acabar estavellant-se en un camp de Pennsilvània.

Tanmateix, al voltant de les 11.00 del matí, La companyia United Airlanes manifestava que havien perdut el contacte amb un altre vol (Boston- Los Ángeles) en el qual hi viatjaven 45 persones.

Els atacs van causar més de sis mil ferits i prop de tres mil morts, a més dels nombrosos danys a la ciutat i a la societat. Les autoritats de l’aviació civil dels Estats Units van cancel·lar tots els vols del país per precaució, també es van evacuar edificis emblemàtics com la Casa Blanca, el departament d’Estat, l’ONU i diversos edificis de Washington.

El fet d’haver usat avions comercials va sembrar la por a tot arreu, Estats Units augmentava les mesures de seguretat a les fronteres amb Mèxic i Canada i als països occidentals, la UE va publicar un comunicat expressant les condolences a tot el poble americà i anunciava una reunió urgent amb els ministres d’Exteriors a Brusel·les, cosa que va provocar una alteració general de les polítiques de seguretat àrea.

A més dels EUA, les connexions dels terroristes arribaven a Europa i també al Marroc, l’Aràbia Saudita (d’on procedien 15 dels 19 segrestadors), el Pakistan, Egipte i l’Afganistan , estats des d’on els anys anteriors s’havien planificat els atemptats. A banda de Bin Laden, foren identificats tres principals inductors: Ayman al-Zawaīhrī, líder del Gihad egipci i presumpte segon de Bin Laden, el mul·là Omar, cap suprem dels talibans, i Muḥāmmad Atif, cap militar d’al-Qā‘ida. Els atemptats comportaren de manera immediata la detenció de prop d’un miler de sospitosos als EUA, i la cerca i captura d’activistes islàmics presumptament relacionats amb els atemptats en una cinquantena de països.

Causes:

Per a poder entendre el motiu pel qual es va dur a terme aquest atemptat, hem de retrocedir molts anys enrere i parlar de diversos fets que van portar als Estats Units a ser l’objectiu de l’organització terrorista Al Qaeda:

Cal començar primer esmentant Israel. Es tracta d’un estat que es va formar al 1948 i és reconegut per ser l’únic estat jueu del món. Es troba en conflicte constant amb els seus països veïns, ja que no reconeixen aquest territori com a un estat propi. Els Estats Units va ser el primer país que va reconeixer la seva autodeterminació i el primer que va iniciar una política de simpatia cap a Israel. Aquesta bona relació amb el pas del temps, ha suposat el suport militar dels Estats Units  per a què Israel pogués combatre els seus enemics. És, bàsicament, una base militar estatunidenca al bellmig d’Orient Mitjà.

En segon lloc, s’ha de parlar de la Guerra d’Afganistan (1978-1992) que va ser un conflicte que va enfrontar la República Democràtica d’Afganistan, a la qual la Unió Soviètica donava suport, contra els Muyahidins, membres de diverses faccions militars que operaven ara i antigament a Afganistan, ajudats pels Estats Units, ja que el seu ambaixador, Adolph Dubs, va ser assassinat allà. Aquesta pugna està inclosa a la Guerra Freda i va acabar amb la retirada de les tropes soviètiques del territori i la posterior invasió dels Muyahidins d’Afganistan al 1992 i el seu ascens al poder. La victòria d’aquesta organització va suposar un gran impuls moral i va acabar evolucionant en l’organització paramilitar terrorista que avui coneixem com Al Qaeda. Es podria dir doncs, que els Estats Units són els principals responsables de la creació d’un organisme que els ha atacat de la pitjor de les maneres possibles.

La Guerra del Golf (1990-1991), en tercer lloc, va ser un conflicte que va enfrontar la coalició de l’OTAN de 34 països liderats pels EEUU en resposta a la invasió i annexió iraquiana a l’Estat de Kuwait. Aquesta lluita va iniciar-se amb George Bush pare anunciant que estaven decidits a eliminar qualsevol rastre d’amenaça nuclear de Sadam Hussein, ja que se sospitava que tenia armes de destrucció massiva al seu poder. Un cop va acabar la guerra i Iraq va acatar les ordres de l’ONU de retirar les tropes de Kuwait, es va iniciar el major desplegament de tropes estatunidenques fins el moment per a poder controlar millor les exportacions de petroli i poder establir-se més a prop dels governs de països perifèrics com Iran, amb qui també mantenien tensió política.

L’any 1998 Al Qaeda va redactar una fàtua (un pronunciament legal de l’Islam fet per un especialista en llei religiosa sobre una qüestió específica) en la qual hi apareixia els motius pels quals volien atemptar tard o d’hora contra els Estats Units que eren:

  • Saquejar els recursos de la Península Aràbiga.
  • Pressionar la política d’altres països de la península.
  • Donar suport a Israel.
  • Tenir bases  militars a la Península Aràbiga violant d’aquesta manera la seva “Terra Santa” amb l’objectiu d’atemorir els països veïns.
  • Intentar debilitar els països àrabs.

Tres anys després es va realitzar l’atemptat de l’11-S.

El món després de l’11-S

  • Guerra d’Afganistan (2001-2014):

La guerra de l’Afganistan va ser un conflicte armat que va implicar els EUA, els talibans (integristes islàmics de la zona) i posteriorment la resta d’exèrcits de l’OTAN, entre els quals hi havia l’espanyol. Aquesta guerra va durar més de deu anys, encara que no va tenir la mateixa intensitat durant tot el període que va comprendre. Els atemptats de l’11-S van ser un motiu de pes per iniciar el conflicte i lluitar contra l’organització terrorista (i d’altres que l’hi donaven suport) sobre el terreny. Tot plegat va provocar un gran daltabaix en un país que ja feia anys que es trobava en una situació política fràgil a causa d’altres invasions com la dels soviètics durant la Guerra Freda. En principi, l’objectiu de la guerra era, entre d’altres, trobar el cervell dels atemptats, Osama Bin Laden, que una unitat de l’exèrcit dels EUA va localitzar i abatre deu anys després de l’atemptat, l’1 de maig del 2011. Aquesta meta, però, era la de les fonts oficials dels EUA.

Vist amb perspectiva, sembla un motiu de poc pes iniciar una guerra només per a trobar un cabdill terrorista. És cert que ha permès que es dugués a terme un atemptat devastador que va afectar de manera directa la societat estatunidenca, però un conflicte d’aquesta mena no comença mai sense més raons fonamentades. Les més importants són les següents:

  • Localització estratègica:

Afganistan es troba en una situació geogràfica molt bona des del punt de vista nord-americà. És un país que es troba enmig del continent asiàtic, a tocar de potències nuclears (Pakistan i l’Índia), mundials (la Xina) i enemics (l’Iran). Per això hi ha establert bases militars permanents. Segons molts experts en el tema, cal entendre aquesta voluntat d’assentament a l’Afganistan com una manera de plantar cara a la Xina, que amenaça de convertir-se en la primera potència mundial (en detriment dels EUA), i d’encerclar l’Iran per dues bandes: l’afganesa a l’est i la iraquiana, a l’oest.

  • Democratització del país:

Una de les justificacions recurrents dels EUA per tal d’envair països és que vol implantar els valors democràtics occidentals allà on hi ha dictadures que oprimeixen el poble. La situació de la dona afganesa és un dels aspectes més rellevants que es pretenia abordar.

  • El negoci de la heroïna:

malgrat ser un negoci il·legal, el de la droga és el que més beneficis genera de tots. Els EUA van fer que la producció d’opi de l’Afganistan reviscolés d’una manera fulminant una vegada començada la guerra. A més a més, més d’un 80% d’aquesta producció s’exportava amb avions militars estatunidencs, i de les formes més rocambolesques. També es diu que els diners que s’obtenien del narcotràfic passaven a l’economia legal mitjançant blanqueig, i que moltes entitats (sobretot bancs), se’n van beneficiar quan la crisi econòmica mundial va arribar fa gairebé una dècada.

  • El negoci armamentístic:

Pel que fa al negoci de les armes, un parell de constatacions que són, si més no, inquietants. La indústria de l’armament és molt activa, ja que no només produeix una quantitat ingent d’armes, sinó que també les innova a una velocitat de vertigen. Això fa que molt armament quedi obsolet al cap de poc temps i, per tant, s’hagi de fer servir. Aquest fet té un efecte directe en relació amb les guerres en què els EUA estan involucrats: es veuen amb la necessitat de gastar l’excedent d’armes que produeixen.

  • Canvis a la societat en la percepció dels àrabs/musulmans:

A causa dels atemptats de l’11-S i els que s’han produït més tard (sobretot en els darrers anys), la societat ha tornat a mirar amb certa reticència les persones d’ètnia àrab, cosa que ha fet que partits d’extrema dreta se n’hagin aprofitat per tal d’alimentar el seu discurs. Convé recordar que aquestes formacions han pujat força en general arreu d’Europa. La incertesa econòmica i política del moment actual és un camp fèrtil per a les ideologies extremistes, que  per exemple aprofiten la inseguretat que sent molta gent respecte què passarà en el futur amb l’allau de refugiats, que venen sense parar des de països en guerra. Això ha facilitat l’atiament del discurs de l’odi contra aquestes persones que, precisament, fugen del mateix que un nombre cada vegada més gran d’europeus temen: els islamistes radicals.

  • Increment del racisme:

El racisme és una actitud que, amb més o menys força, sempre ha estat present a la nostra societat. Ser racista no només implica menysprear de manera flagrant una persona estrangera, sinó també sentir-hi desconfiança per la seva procedència i/o la seva cultura o creences. Com s’ha dit abans, de racisme n’hi ha hagut sempre. La diferència és que abans no es condemnava i, per tant, ser-ho era fins i tot normal. Actualment, la societat ha fet un canvi i denuncia amb més vehemència aquesta mena d’actituds discriminatòries. Malgrat tot, el rebuig cap a determinats col·lectius sempre busca una manera alternativa d’introduir el missatge que vol transmetre, ja sigui a través d’eufemismes o d’enfocaments de la realitat que puguin esbiaixar-la sense que se’n noti l’efecte. Cal estar sempre a l’aguait.

Conspiracions

Després d’exposar els fets oficials que van tenir lloc l’11 de setembre de 2001 i de conèixer les possibles causes o motivacions dels autors de l’atac per cometre un atemptat d’aquesta magnitud contra Nova York, ciutat que aplega molts organismes polítics, parlarem sobre algunes teories que posen en dubte bona part d’allò que hem vist fins ara. Òbviament, cap d’aquestes teories ha estat considerada vàlida ni acceptada pel Govern, però són moltes les persones que no creuen en la versió oficial dels fets anys després que tinguessin lloc els atacs.

Les dues principals teories conspiratories són:

  • Que el Govern dels EEUU estava al corrent dels atacs i no va prevenir-los de forma deliberada. Així doncs, es reconeix l’atac dels segrestadors islàmics i no es posa en dubte la causa de l’ensorrament de les Torres Bessones, però s’acusa al Govern de permetre intencionadament que els terroristes portessin a terme els atacs. Aquesta teoria rep el nom de LIHOP (les sigles que en anglès corresponen a “Let it happen on purpose”).

 

  • Que va ser el propi Govern qui va organitzar i realitzar els atacs en una operació de bandera falsa, qüestionant-se l’enderrocament de les Torres Bessones, que es tractaria d’una demolició controlada. Aquesta teoria rep el nom de MIHOP (“made it happen on purpose”), ja que seria el propi Govern qui estaria al darrere de tots els fets.

Aquestes teories sorgeixen, a més de per tots els interrogants i fets inexplicables o estranys que es van descobrir després dels atemptats, pels interessos que el Govern dels EEUU tenia per poder incrementar el control sobre els ciutadans i per poder justificar les guerres en territoris com Afganistan o Irak.

Segons la versió oficial, els fets corresponien a un atac terrorista, però…

  • per què NORAD (organització que proveeix defensa i control de l’espai aeri de tota Amèrica del nord) no va interceptar els avions segrestats que van impactar contra les Torres bessones i el Pentàgon?
  • per què els serveis d’intel·ligència, tot i les constants advertències, van fracassar en prevenir l’atemptat?
  • per què, tot i que mai abans havia passat, tres gratacels d’acer, un dels quals no havia estat atacat per cap avió, van col·lapsar totalment l’11S?
  • per què les bigues d’acer del WTC tenien el mateix aspecte que si haguessin estat tallades amb nanotermita (un explosiu molt potent d’us militar) i les botes dels bombers es fonien quan xafaven les runes dels edificis?
  • com és que les reunions dels consells d’administració de grans empreses que s’havien de dur a terme aquell mateix matí al WTC van ser reprogramades poc temps abans que es dugués a terme l’atemptat?

El fet que totes aquestes qüestions no tinguessin una resposta contundent va fer que creixessin els dubtes i que la gent no confiés amb la versió oficial i, arrel d’això, sorgíssin diverses associacions i moviments que defensen alguna de les teories esmentades anteriorment. Algunes d’aquestes associacions són “Arquitectes i enginyers per la veritat sobre l’11S”, “Estudiosos per la veritat de l’11S”, “Pilots per la veritat de l’11S”, etc.

Encara avui la lluita de totes aquestes associacions continua i, tot i que encara no hi ha hagut cap revelació dels fets que contradigui la versió oficial, creuen que algun dia la veritat sortirà a la llum.

Deixant de banda les associacions, és molta la gent que segueix creient que els fets de l’11S estan directament relacionats amb atacs terroristes perpetrats per l’organització gihadista d’AlQaeda ja que els costa d’assumir que els mitjans de comunicació i els polítics que els representen puguin estar mentint-los i ocultant-los informació sobre uns fets que van deixar tants milers de morts i ferits en una ciutat on va regnar el caos durant molt temps, i on, avui en dia, la por segueix present. Tot i això, mai se sabrà del cert la veracitat de la informació proporcionada per les fonts institucionals, ni tampoc per totes aquestes teories que, en major o menor grau, posen en dubte les declaracions oficials.

Referències bibliogràfiques i enllaços:

Hernández, Esteban (11 de septiembre de 2010). Toda la verdad sobre los ataques del 11-S.El Confidencial.            Recuperat de https://www.elconfidencial.com/mundo/2010-09-11/toda-la-verdad-sobre-los-ataques-del-11-s_401807/

Bin Laden reconoce en un vídeo que ordenó los atentados del 11-S. (12 de novembre de 2001). El País. Recuperat de

https://elpais.com/diario/2001/11/12/internacional/1005519607_850215.html

DeGhett, Torie Rose. (29 de febrero de 2016). 25 años de la guerra del Golfo: cómo la intervención de EEUU arruinó a una región entera. Vice News. Recuperado de https://news.vice.com/es/article/25-anos-guerra-golfo-como-intervencion-eeuu-arruino-region-entera

Sune Engel Rasmussen (2017, agost 5). La guerra que Estados Unidos no puede ganar: los talibanes recuperan el control de Afganistán. eldiario.es. Consultat 25 novembre 2017 des de http://www.eldiario.es/theguardian/Unidos-talibanes-recuperando-control-Afganistan_0_671933501.html

Amador Guallar (2017, agost 23). Los costes de la guerra más larga de Estados Unidos. El Mundo. Consultat 25 novembre 2017 des de http://www.elmundo.es/internacional/2017/08/23/599c06eee5fdead1098b45a9.html

Nick Paton Walsh (2016, febrer 25). La guerra de Afganistán: ¿cuál era realmente el sentido?. CNN español. Consultat 25 novembre 2017 des de http://cnnespanol.cnn.com/2016/02/25/la-guerra-de-afganistan-cual-era-realmente-el-sentido

Amy Goodman i Denis Moynihan (2017, agost 28). La interminable guerra en Afganistán se acaba de alargar. lamarea.com. Consultat 25 novembre 2017 des de https://www.lamarea.com/2017/08/28/la-interminable-guerra-en-afganistan-se-acaba-de-alargar/

teleSUR. (2017, abril 14). Guerra en Afganistán, la más larga en la historia de Estados Unidos [Vídeo]. Consultat 25 novembre 2017 des de https://www.youtube.com/watch?v=yh_FK9yPfPg

Anònim (2017, agost 23). ¿Cuáles son los intereses de EE.UU. en Afganistán?. Telesur. Consultat 25 de novembre 2017 des de https://www.telesurtv.net/news/Cuales-son-los-intereses-de-EE.UU.-en-Afganistan-20170823-0005.html

(23 de febrer de 1998) Osama Bin Laden’s 1998 Fatwa [arxiu PDF]. Recuperat de https://www.911memorial.org/sites/default/files/Osama%20bin%20Laden’s%201998%20Fatwa%20declaring%20war%20against%20the%20West%20and%20Israel.pdf

Osama Bin Laden’s 1998 interview. (8 d’octubre de 2001) The Guardian. Recuperat de https://www.theguardian.com/world/2001/oct/08/afghanistan.terrorism15

Seguí (2009). Ocho años de la invasión ¿Qué hay detrás de la guerra de Afganistán?. Consultat 25 novembre 2017 des de http://www.musulmanesandaluces.org/hemeroteca/98/detras%20de%20Afganistan.htm

Saudi Arabia has sovereing immunity from 9/11 damage claims, judge rules (30 de setembre de 2015) 911Truth.org. Recuperat de

http://911truth.org/u-s-judge-dismisses-sept-11-victims-case-against-saudi-arabia/

Así se produjo el ataque a las Torres Gemelas y el Pentágono. (12 setembre de 2001). El País.Reuperat de https://elpais.com/internacional/2001/09/12/actualidad/1000245608_850215.html

Reporte mexiquense. (2016).Difunden vídeo inédito de atentados del 11 de septiembre. Nueva York. https://www.youtube.com/watch?v=l3xxcJsSFGw&feature=youtu.be

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s