Final: el món post-11S

Introducció: Què és el gihadisme?

Per sort o per desgràcia tots n’hem sentit parlar, però és probable que, en realitat, no en coneguem la definició exacta del gihadisme. Segons el DIEC2, és un “esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta” i una “guerra encaminada a l’expansió i a la defensa de l’islam”. A continuació, aprofundirem en un dels fets més importants que ha definit el gihadisme més enllà de les paraules i que ha marcat la història de la humanitat.

L’atemptat i les seves conseqüències directes

L’atemptat va tenir lloc el dia 11 de setembre de l’any 2001, quan dinou terroristes van fer-se amb el control de quatre avions comercials amb l’objectiu d’estavellar-los a les Torres Bessones del World Trade Center, al Pentàgon i a Washington D.C. L’últim avió, que tenia com a objectiu la Casa Blanca o el Capitoli dels Estats Units, no va aconseguir arribar al seu destí, ja que els passatgers van recuperar el control de l’aeronau i finalment es va estavellar a Pennsilvània. No va haver-hi supervivents.

Mentre les Torres s’ensorraven, la gent va començar a saltar dels edificis. Milers de persones van trucar les seves famílies per dir adéu. Altres trucaven al número d’emergències demanant ajuda. Nombrosos diaris, com ara The Guardian, qualificaven els actes com a declaracions de guerra. Van morir més de tres mil persones i només en van sobreviure vint.

Els perpetuadors d’aquest atemptat, que va marcar un abans i un després al món tal i com el coneixem, van pertànyer a l’organització terrorista Al-Qaida, liderats per Ossama bin Laden.

Al novembre de 2002, bin Laden va publicar una carta dirigida als Estats Units, anomenada “Letter to America”, on explicava els principals motius de l’atemptat de 2001. Entre aquests motius, hi trobem el suport dels Estats Units envers Israel; el suport als “atacs contra els musulmans” a Somàlia; suport a les Filipines contra els musulmans al conflicte del Moro; suport a les agressions d’Israel contra els musulmans al Líban; suport a Rússia davant les “atrocitats contra els musulmans” a Txetxènia; governs pro-americans al l’Orient Mitjà, que estaven en contra dels interessos musulmans; suport a l’opressió de l’Índia contra els musulmans al Caixmir; presència de les tropes dels Estats Units a l’Aràbia Saudita; i, finalment, les sancions contra l’Iraq.

Com a conseqüències directes, en tenim les següents:

  • Guerra contra el terrorisme

Com a resposta directa a aquest atemptat, el 7 d’octubre del mateix any, George W. Bush, president dels Estats Units en aquell moment, va iniciar l’anomenada War on terror, la Guerra contra el terrorisme, que encara continua. Com a resultat, s’han iniciat dues guerres més: la guerra d’Afganistan i la de l’Iraq. La primera va comportar la caiguda del règim talibà, la destrucció de camps d’entrenament d’Al-Qaida i l’assassinat d’Ossama bin Laden al 2011. D’altra banda, a l’Iraq, es va aconseguir la caiguda del govern i el judici i execució de Saddam Hussein al 2006.

  • Rescats i recuperació

Hores després dels atacs, es va iniciar una cerca massiva de supervivents. Inicialment, només es van trobar ferits, però amb el pas dels dies es va confirmar que no només hi havia vint supervivents.

  • Cancel·lacions i tancaments

Es van produir tancaments i restriccions als principals llocs d’interès històrics i turístics i als edificis al barri de Lower Manhattan per por a ser atacats. Posteriorment, es van cancel·lar els esdeveniments esportius i d’altre tipus. Es van tancar els carrers i, quan es van tornar a obrir, la seguretat es va incrementar. Molts estats van declarar l’estat d’emergència.

  • Seguretat als aeroports

Es van qüestionar les mesures de seguretat dels aeroports, perquè els 19 terroristes van aconseguir passar els controls de seguretat i fer-se amb el control dels avions sense cap problema. Els mesos i anys posteriors a l’atemptat, es va reforçar dràsticament la seguretat als aeroports per tal de que mai més es perpetres un atemptat similar.

Abans de l’11 de setembre de 2001, la seguretat dels aeroports estava en mans de companyies privades que les mateixes línies aèries o aeroports contractaven. Al novembre de 2001, es va incorporar l’anomenat Transport Security Administration (TSA) que tindria el control total de les funcions de la FAA (Federal Aviation Administration), les línies aèries i els aeroports.

Destaquen la incorporació de portes a les cabines dels pilots de l’avió, que són reforçades i antibales. Els passatgers tenen prohibit accedir-hi. Es van incorporar càmeres per poder monitorar l’activitat dels pilots dins les cabines. A més, els pilots ara podien portar armes de foc, però havien de tenir llicència d’armes i estar qualificats. Als Estats Units, es van incrementar el nombre de Mariscals de l’Aire als vols per millorar-hi la seguretat.

L’11 de setembre de 2001, alguns terroristes perpetuadors de l’atemptat van fer saltar les alarmes al control de metalls. Encara que els van escanejar, els van deixar passar. Les càmeres de seguretat revelen que altres terroristes portaven cúters amagats a les butxaques dels pantalons. Portar cúters o navalles era permès en aquell moment.

A partir de l’any 2001, les mesures de seguretat als controls es van intensificar significativament. El personal de seguretat està més qualificat per detectar qualsevol tipus d’armes o explosius. Es van incorporar escàners de cos complet, que inicialment mostraven el cos nu de la persona escanejada. Després es van modificar per detectar només les parts conflictives on hi pogués haver objectes o substàncies sospitoses.

L’11 de setembre de 2001, alguns terroristes no portaven tota la identificació requerida per passar el control, però tot i així, els van deixar passar, ja que era un vol nacional. A partir d’aquell moment, els passatgers de 18 anys o més havien de mostrar identificacions vàlides emeses pel govern per poder volar. Els aeroports poden comprovar la identificació de qualsevol passatger en qualsevol moment per assegurar que les dades del document coincideixen amb les dades de la targeta d’embarcament. Només es podrà viatjar sense identificació en casos excepcionals, i el passatger haurà de passar uns controls de seguretat especials. També es comproven les empremtes dactilars i es fan servir escàners de retina per ajudar a detectar possibles criminals.

 

Conseqüències socials

Si bé l’atemptat va tenir, com podem veure, un impacte immediat que marcaria un abans i un després al món, les conseqüències directes no en són les úniques. Els fets de l’11-S van tenir, també, unes conseqüències socials que convertirien el món en un lloc diferent: van provocar canvis substancials en la manera de veure el terrorisme, van augmentar la por de la població de patir atemptats i van fer que molta gent innocent patís i pateixi, encara avui en dia, el racisme en primera persona pel fet de compartir religió amb els terroristes.

L’altra cara d’aquest racisme, però, és el sentiment patriòtic que en va sorgir: d’una banda, els estatunidencs estaven orgullosos de les tasques lloables de les forces de seguretat del seu país; de l’altra, estaven profundament dolguts per les víctimes de l’atac terrorista que havia tingut lloc a casa seva. Per ampliar el coneixement, resulta interessant la visió dels habitants dels Estats Units sobre el tema que atorga l’informe del Pew Research Center About a fifth of Americans cite 9/11 response as event that made them most proud of U.S.

Aquest dolor, doncs, va unir-se amb aquest patriotisme amb l’objectiu d’unir forces com a nació i combatre junts el terrorisme. El president George Bush va promulgar, el 26 d’octubre de 2001, l’USA PATRIOT Act (acrònim de Uniting and Strengthening America by Providing Appropriate Tools Required to Intercept and Obstruct Terrorism Act) i es va aprovar. Aquesta llei federal ampliava la capacitat de control de l’Estat per combatre el terrorisme i millorava la capacitat de les agències de seguretat: va convertir-se en una obsessió no només per part del govern sinó també per part de la població (que va tenir, també, una importància cabdal en l’economia, com comentarem més endavant).

Un increment així de la seguretat implica, també, un increment del control sobre la població: la llei permetia dur a terme les mesures de vigilància i d’espionatge que considerés oportunes (arrestar persones, registrar habitatges, interferir trucades de telèfon…). Segons les enquestes (Maniam, 2016), el 55% de la població va dir que “per frenar el terrorisme (als EUA), seria necessari que la persona mitjana renunciés a algunes llibertats civils”.

Ara bé, com hem apuntat abans, mentre es lloava l’actuació policial i de seguretat, hi havia una part de la població que patia exactament el contrari: amb l’11-S va arribar també por, desconfiança, rebuig i racisme alarmants cap als musulmans. Un exemple n’és l’exclusió social que pot arribar a haver-hi encara avui dia:  una enquesta del 2017 mostra que el 50% dels estatunidencs diuen que l’Islam no és una part de la “societat convencional” dels Estats Units” i que un 40% pensen que “hi ha un conflicte natural entre l’Islam i la democràcia” (Pew Research Center, 2017). Segons el mateix centre d’investigació, un 90% dels entrevistats musulmans van declarar haver patit discriminacions, i és que, mentre l’any 2000 va haver-hi 33 crims en contra de musulmans, el 2001 va haver-hi 546. Això suposa un augment del 1554%. Les dades alarmants, però, arriben fins avui dia.

Als Estats Units, els problemes per racisme encara són plat de cada dia i un dels motius és, probablement, el rerefons de l’11-S. Un exemple és la discriminació que pateixen aquestes persones als aeroports: de vegades, les autoritats policials aturen els individus que, per la seva raça o aparença religiosa (és a dir, per semblar musulmans), poden ser “sospitosos”.

La realitat és que no podem negar que als Estats Units, els crims racistes contra musulmans creixen imparablement, a més, amb les polítiques antiislàmiques (des que Donald Trump és a la presidència, per exemple): han augmentat un 126%. Aquesta és una dada que dona molt en què pensar: mostra que als Estats Units és més probable que algú sigui assassinat per ser musulmà que per un atemptat islàmic (Hernández-Echevarría, 2017).

 

Conseqüències econòmiques

Según los periodistas de investigación del Washington Post, Dana Priest y William Arkin, los gastos gubernamentales en servicios secretos han aumentado un 250%, superando los 75.000 millones de dólares anuales, y cerca de 30.000 personas ya trabajan en los servicios de escucha telefónica y de seguimiento del terrorismo en otros medios de comunicación.

El gobierno estadounidense creó a partir de 24 agencias federales ya existentes el Departamento de Seguridad Nacional con el fin de proteger el territorio ante amenazas terroristas o catástrofes naturales en la esfera civil. Cuenta con 184.00 empleados y se trata del tercer gabinete más grande del gobierno, sólo superado por el Departamento de Defensa y el Departamento de Asuntos Veteranos.

Els atacs van tenir un impacte significatiu tant els mercats dels Estats Units com els d’arreu del món.

Els mercats van estar tancats fins al dia 17, no havien estat parats tant de temps des de la Gran Depressió. L’índex del Dow Jones va caure un 7%. La caiguda més gran en un dia. Des d’aquell dia Wall Street està protegit contra els atemptats terroristes. Els experts pronosticaven una crisi econòmica pel xoc que havia causat l’atac terrorista. Aquest fet va provocar que moltes empreses van voler avançar-se als esdeveniments i van començar acomiadar als treballadors. Es calcula que a tot el país unes 580 mil persones van perdre la seva feina i només a Nova York unes 130 mil.

Els sectors més afectats van ser les aerolínies i els segurs. El sector aeri es va veure perjudicat, ja que la demanda de vols comercials es va reduir dràsticament. La població tenia por que es produís un altre atac terrorista i a més a més, la gent es va resistir a sotmetre’s a les mesures de seguretat que havien establert en els aeroports. Moltes companyies aèries es van fusionar. L’encariment del combustible també va contribuir aquesta crisi.

El pressupost dedicat a seguretat va augmentar dràsticament. Uns dies després de l’atemptat, el president George W. Bush va declarar la guerra al terrorisme. Aquest pressupost s’incrementava un 9% cada any. Les intervencions a Iraq i Afganistan són fruit d’aquesta política contra al terrorista. En total s’estima que el govern va invertir uns 1.283 bilions de dòlars en armes, exèrcit i operacions militars…

L’economia estatunidenca va entrar en recessió a causa de la inseguretat i la desconfiança cap al món occidental. Es va reduir el consum a causa de la població per freqüentar llocs concorreguts o viatjar. Els dubtes sobre la recuperació dels Estats Units van provocar una política fiscal i monetària expansiva, amb retallades del tipus d’interès, i la baixada dels impostos. Amb aquestes mesures pretenien estimular la creació de llocs de treball, la millora de les condicions de la ciutadania i el consum.

Totes aquestes decisions que es van prendre han sigut rellevants per la crisi econòmica que va començar el 2008.

 

El món a l’actualitat

Al-Quaida va continuar amb els atemptats terroristes després de l’11S. A Madrid, l’11 de març del 2004 (11M) a hora punta van fer esclatar deu bombes a quatre trens de cercanias. Es va convertir en l’atemptat més cruel que Europa mai havia vist, amb 191 víctimes mortals i 1.585 ferides.

Seguint el model d’Al-Quaida, altres grups islamistes radicals han optat per fer servir la violència com a arma reivindicadora. A continuació mostrem els atemptat més propers a nosaltres que encara avui continuen presents a la nostra societat.

Un any després, el 7 de juliol del 2005, van voler fer el mateix al servei de transport públic de Londres. Van fer esclatar tres bombes al metro i una quarta a un autobús. També ho van fer a hora punta per col·lapsar la ciutat i provocar més pànic. Van morir 56 persones, juntament amb els quatre terroristes sospitosos, i va deixar al voltant de 700 ferides.

La nit del 13 de novembre del 2015, un grup de set suïcides va trastornar Paris. Van detonar tres cinturons explosius a un carrer proper a l’Estadi de França, amb només uns minuts de diferència. Aquestes explosions van acabar amb la vida de 10 persones. Van ser els tirotejos a diversos punts de la ciutat aquella mateixa nit que van elevar la quantitat de víctimes a 137. A més a més 415 persones van resultar ferides. París es va declarar en codi «alfa rojo» que és un codi militar que no s’havia utilitzat des de la Segona Guerra Mundial.

Aquest atemptat va ser especialment sonor, ja que va ser la primera gran tragedia terrorista que les xarxes socials van presenciar. Usuaris de tot el món van compartir imatges i paraules  expressant el seu càlid suport. Les xarxes socials es van colapsar amb el hashtag “pray for Paris”, que es va convertir en una cirda de pau i tots vam poder veure els colors de França a tot el món.

El 22 de maig del 2017, es va produir un atemptat a Manchester que va superar en víctimes el de Londres, que era fins llavors l’atemptat més mortífer que el Regne Unit havia vist. Al finalitzar el concert de la cantant estatunidenca Ariana Grande, un sol home va entrar al vestíbul amb un artefacte explosiu i es va treure la vida i la de 22 persones més. Cal afegir que Tony Walter, un supervivent de l’atemptat de Londres al metro, es va suïcidar dies després de l’atemptat perquè, segons les seves amistats, no va poder suportar la càrrega psicològica de l’amenaça terrorista. Així doncs el número de víctimes de l’atemptat puja a 23.

Ariana Grande va organitzar a Manchester un concert benèfic per recaudar diners pels familiars de les víctimes i dels 116 ferits. Hi van participar cantants ( Katy Perry, Justin Bieber, Miley Cyrus, Robbie Williams, Niall Horan…) i altres personatges influents. El projecte One love Manchester va reunir prop de 13 milions d’euros.

L’últim atemptat gihadisme fins a dia d’avui és un que ens toca de ben a prop: Barcelona i Cambrills. El 17 d’agost del 2017, es va produir un atropellament massiu a les rambles de Barcelona. Va haver-hi 14 morts i 128 ferits. A Cambrills, també tenien la intenció d’abatre totes les víctimes possibles que passejaven al passeig marítim aquella nit d’estiu. La policia, però va poder frustrar els altres plans que tenien relació amb explosius.

Estem més preparats. Tothom està espantat preparat per cridar “terrorisme”. Ho veiem molt lluny, no ens fem a la idea.

 

Full text: bin Laden’s ‘letter to America’. (24 de novembre de 2002). The Guardian. Recuperat de: https://www.theguardian.com/world/2002/nov/24/theobserver (20 novembre, 2018)

Col·laboradors de Viquipèdia. (19 de novembre de 2018). Closings and cancellations following the September 11 attacks. Wikipedia, The Free Encyclopedia. Recuperat el 21 de novembre, 2018, de https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Closings_and_cancellations_following_the_September_11_attacks&oldid=869588779

Col·laboradors de Viquipèdia. (7 de novembre de 2018). U.S. government response to the September 11 attacks. Wikipedia, The Free Encyclopedia. Recuperat el 21 de novembre,  2018, de https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=U.S._government_response_to_the_September_11_attacks&oldid=867656454

Guerra contra el terrorisme. (19 de novembre de 2018). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Data de consulta: 19 de novembre, 2018 de //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_contra_el_terrorisme&oldid=20500701.

Col·laboradors de Wikipedia. Airport security repercussions due to the September 11 attacks (10 d’agost de 2018). Wikipedia, The Free Encyclopedia. Recuperat el 21 de novembre, 2018, de: https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Airport_security_repercussions_due_to_the_September_11_attacks&oldid=854336571

Andrew Ross Sorkin, S. R. (12 de setembre de 2001). The New York Times. Obtenido de A DAY OF TERROR: THE INSURERS; Reinsurance Companies Wait to Sort Out Cost of Damages: https://www.nytimes.com/2001/09/12/business/day-terror-insurers-reinsurance-companies-wait-sort-cost-damages.html?mtrref=www.nytimes.com&mtrref=www.nytimes.com&mtrref=www.nytimes.com&mtrref=www.nytimes.com&mtrref=www.nytimes.com&mtrref=www.nytimes.com&mtr

Efectos económicos en Estados Unidos a 15 años de los atentados del 11-S. (11 de setembre de 2016). Obtenido de Revista Merca2.0.

El impacto económico del 9/11. (11 de setembre de 2011). El Nuevo Día. Obtenido de https://www.elnuevodia.com/negocios/finanzas/nota/elimpactoeconomicodel9-11-1063212/.

Tahiri, J. (s.f.). Las consecuencias de los atentados. Obtenido de ABC: https://www.abc.es/especiales/11-s/repercusiones/economicas.asp

Pew Research Center. 7. How the U.S. general public views Muslims and Islam. Recuperat de http://www.pewforum.org/2017/07/26/how-the-u-s-general-public-views-muslims-and-islam/.

Gramlich, J. (2017). About a fifth of Americans cite 9/11 response as event that made them most proud of U.S. Recuperat de http://www.pewresearch.org/fact-tank/2017/09/11/about-a-fifth-of-americans-cite-911-response-as-event-that-made-them-most-proud-of-u-s/

Hernández-Echevarría, C. (19 de noviembre de 2017). Ser musulmán en la era de Trump: se disparan las agresiones racistas en EEUU. El diario.
Maniam, S. (2016). Americans feel the tensions between privacy and security concerns. Recuperat de https://www.eldiario.es/trumplandia/musulman-Trump-disparan-agresiones-EEUU_6_709789019.html

Voz de América. (4 de setembre de 2002). 11 de Septiembre, Día del Patriota – 2002-09-05. Recuperat de https://www.voanoticias.com/a/a-2002-09-05-8-1/34792.html

Mars, A. (14 de novembre de 2017). Aumentan en EE UU los delitos de odio contra musulmanes y latinos. El país. Recuperat de https://elpais.com/internacional/2017/11/13/estados_unidos/1510598646_373966.html

Nabhan, S. (7 de setembre de 2011). POST 11-S: Cuando el miedo cambió EEUU. Cadena Ser. Recuperat de http://cadenaser.com/ser/2011/09/07/internacional/1315356317_850215.html

Pereda, C. F. (3 de maig de 2011). Una ola de patriotismo recorre EE UU. El País. Recuperat de https://elpais.com/diario/2011/05/03/internacional/1304373620_850215.html

One Love Manchester. (2018, 4 de noviembre). Wikipedia, La enciclopedia libre. Fecha de consulta: 09:06, noviembre 21, 2018. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=One_Love_Manchester&oldid=111763148.

Cassini, G. (16 de novembre de 2015). Monuments Around the World Lit Up in Support of France. With One HUGE Exception…Obtenido de Top Right News: http://toprightnews.com/monuments-around-the-world-lit-up-in-support-of-france-with-one-huge-exception/

El atentado de Londres, en fotos. (22 de març de 2017). Obtenido de el Periódico: https://www.elperiodico.com/es/internacional/20170322/atentado-londres-imagenes-5918117

Valero, C. (20 de desembre de 2016). El atentado en el mercado navideño de Berlín deja al menos 12 muertos y 48 heridos. Obtenido de El Mundo: https://www.elmundo.es/internacional/2016/12/19/585835e9e2704eb9338b460a.html

Atentados de París de noviembre de 2015. (2018, 14 de noviembre). Wikipedia, La enciclopedia libre. Fecha de consulta: 09:07, noviembre 21, 2018. Recuperat de: https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Atentados_de_Par%C3%ADs_de_noviembre_de_2015&oldid=111998465.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s