GUERRA DELS BALCANS

CONTEXTUALITZACIÓ

La guerra de Iugoslàvia, també anomenada Tercera Guerra Balcànica, va ser un seguit de conflictes ètnics violents entre els pobles de l’antiga Iugoslàvia, és a dir: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia, aquest últim incloïa Kosovo, que antigament era província autònoma i estava en disputa entre Sèrbia i aquesta mateixa República de Kosovo.

Els presidents de les sis repúbliques iugoslaves eren: Kucan, d’Eslovènia; Franjo Tuđman, de Croàcia; Milosevic, de Sèrbia; Izetbegovic, de Bòsnia; Bulatovic, de Montenegro; i Gligorov, de Macedònia. L’estat d’Albània també va participar en algun d’aquests conflictes. Aquestes guerres van provocar una crisi econòmica a gran part de Iugoslàvia i, a més de la crisi, hi havia inestabilitat als territoris on hi havia hagut les pitjors batalles. Aquests conflictes es consideren, en terres europees, els més greus després de la Segona Guerra Mundial, ja que van ser acusats de crims de guerra i genocidis.

 

Mapa antiga Iugoslàvia

Mapa de l’antiga Iuguslàvia

Les guerres iugoslaves es poden dividir en dos grups de conflictes diferents:

  • Guerres durant la desintegració de la República Federal Socialista de Iugoslàvia:

     Guerra d’Eslovènia (1991).

     Guerra de la independència croata (1991-1995).

     Guerra de Bòsnia (1992-1995).

  • Guerres a regions de població albanesa:

     Guerra de Kosovo (1996-1999).

     Conflicte del sud de Sèrbia (1999-2001).

     Conflicte de Macedònia (2001).

 

ORÍGENS DEL CONFLICTE DE IUGOSLÀVIA

La Península dels Balcans ja havia estat motiu de guerra a principis del segle xx; l’any 1918, va néixer el Regne dels serbis, croats i eslovens, i no va ser fins a l’any 1929 que es va anomenar Iugoslàvia. Aquesta etapa monàrquica acaba l’any 1945 amb la implantació del règim comunista de Josip Broz Tito, que va substituir la monarquia per un estat federal d’Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Montenegro i Macedònia, un estat en el qual tots aquests pobles estaven units. A més a més, era un estat amb molta independència econòmica i política respecte a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Regne dels serbis, croats i eslovens

 

Tito Broz

Josip Broz Tito l’any 1961.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després de la mort de Tito l’any 1980, el país va desestabilitzar-se i va caure en una crisi econòmica, la qual va fer que els nacionalismes s’accentuessin. A més a més, a l’antiga Iugoslàvia hi havia una distribució ètnica entre bosnians, serbis i croats, que es diferenciaven per les religions de l’islam, el cristianisme ortodox i el catolicisme, respectivament. La crisi politicoeconòmica i els enfrontaments nacionalistes van provocar el començament de la guerra de Iugoslàvia.

LES GUERRES (1991-2001)

Guerra d’Eslovènia o guerra dels deu dies (1991)

El 23 de desembre del 1990, la regió iugoslava d’Eslovènia va celebrar un referèndum per la independència, que va obtenir un 95% dels vots a favor.  Eslovènia va posposar els resultats del referèndum dient que anunciaria la independència el 26 de juny del 1991, tot i que va anunciar-la un dia abans, el 25 de juny. El fet d’avançar un dia la declaració va ser una acció estratègica per tenir un cert avantatge davant l’expectativa de la confrontació inevitable amb el Govern nacional, confrontació que  havia de començar en el moment que es declarés la independència. A causa d’això, el govern de Iugoslàvia no va tenir resposta per al 25 de juny del 1991.

Així doncs, el conflicte armat entre Eslovènia i Iugoslàvia va començar just després que Eslovènia declarés la seva independència. Aquest conflicte no va provocar gaires víctimes, a causa de la curta duració i baixa intensitat d’aquesta guerra.

La guerra dels deu dies va marcar definitivament la independència eslovena; aquest nou estat va ser reconegut oficialment per tots els estats membres de la Unió Europea el gener de 1992, i va incorporar-se a les Nacions Unides el 22 de maig d’aquell mateix any.

Guerra de la independència croata (1991-1995)

La guerra va tenir lloc a Croàcia des de 1991 fins a 1995. En un bàndol lluitava l’exèrcit croata, el qual intentava proclamar la independència, i a l’altra bàndol l’exèrcit popular iugoslau que reivindicava territoris croats amb la majoria de població d’origen serbi.

L’exercit croat va llançar dues operacions militars l’any 1995: l’operació Flaix i l’operació Tempesta, amb les quals va aconseguir reclamar tot el seu territori excepte un sector que estava controlat per les Nacions Unides, fronterer amb Sèrbia. Aquest sector, l’any 1998, va ser pacíficament reintegrat a Croàcia. La guerra es va acabar amb la signatura dels acords de Dayton el 14 de desembre de 1995.

Aquest conflicte, juntament amb el de Bòsnia, va resultar ser el més sagnant i el més greu de totes les guerres iugoslaves, la seva brutalitat va resultar molt impactant en una societat relativament desenvolupada a l’Europa del segle xx.

images

Guerra de Croàcia (1991-1995).

 

Guerra de Bòsnia (1992-1995)

Bòsnia i Hercegovina era la república més diversa; la majoria de la població eren musulmans de Bòsnia (coneguts com bosnians), però també hi havia quantitats importants de croats i serbis.

Ètnies bosnia i herce.png

Ètnies de Bòsnia i Hercegovina.

Després de la independència d’Eslovènia i de Croàcia, dos líders bosnians (un bosnià i l’altre bosnià-croat) van voler dur a terme un referèndum per saber si el poble estava a favor o no de la independència de Bòsnia. Els qui estaven en contra d’aquest referèndum, que eren els bosnians serbis, van decidir abandonar el parlament com a senyal de protesta. El referèndum va celebrar-se l’1 de març de l’any 1992 amb un 99,43% a favor de la independència.

El 5 de març de 1992 Bòsnia i Hercegovina va autoproclamar-se independent contra la voluntat dels bosnians serbis del país, els quals havien amenaçat en ocupar el 49% del territori del país si es proclamava la independència. D’aquesta manera, aquest va ser el principi d’un dels conflictes més foscos de la història moderna, la guerra de Bòsnia.

Poc temps després de celebrar-se el referèndum, els serbis que rebutjaven la independència van formar el seu propi estat dins de Bòsnia amb Radovan Karadzic al capdavant. El seu objectiu era unificar-se amb la república de Sèrbia juntament amb el seu president Milosevic. Amb el seu suport, que comptava amb l’exèrcit nacional de Iugoslàvia, el grup de Karadzic va començar a atacar poblacions de Bòsnia, quasi totes situades a la frontera amb Sèrbia. Les forces sèrbies van assassinar milers de musulmans; aquest va ser el principi de la anomenada “neteja ètnica” de Bòsnia durant la qual els serbis pretenien expulsar els musulmans a la força.

La violència va causar l’èxode dels musulmans que van fugir a altres ciutats en busca de refugi. Una d’aquestes ciutats va ser Srebrenica, on hi havia quasi trenta mil refugiats quan l’any 1993 va arribar l’exercit de Sèrbia que, en comptes d’atacar directament, va bloquejar les carreteres per aïllar la ciutat de Srebrenica, la va deixar sense cap mena de subministraments com aliments, aigua i electricitat i van començar els bombardejos. Diego Arria, ambaixador d’Argentina en aquell moment, va declarar la ciutat com una zona sota la protecció de l’ONU. No obstant, no va servir de gaire res, ja que els cascos blaus, els integrants dels cossos especials de l’ONU, no van intervenir en el conflicte per tal de no posicionar-se a cap bàndol.

32932c780ffd991e3c0f6a706700a7b3.jpg

Massacre de Srebrenica

Com hem dit anteriorment, l’any 1995 es van firmar els acords de Dayton que varen posar fi als tres anys i mig de guerra a Bòsnia, juntament amb la guerra de Croàcia.

 

Guerra de Kosovo (1996-1999)

Va ser una lluita que va començar el 1996 entre el Govern serbi i l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (UÇK), una organització separatista d’origen albanès creada amb el propòsit de l’independència de Kosovo respecte a Sèrbia i Iugoslàvia. Aquest exèrcit es va convertir en el moviment guerriller més reeixit dels temps moderns.

uçk

Símbol de  l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo

La tensió entre el  Govern serbi i els separatistes va donar lloc al conflicte de guerrilles entre els independentistes albanesos i les forces de seguretat sèrbies i iugoslaves.

L’any 1999 l’OTAN va intervenir contra Iugoslàvia. Mentre l’OTAN bombardejava els seus objectius iugoslaus, continuaven els atacs entre combatents albanesos i les forces sèrbies i també amb els civils serbis de Kosovo. Això va esdevenir una neteja ètnica que incità els desplaçaments massius de població cap als països més propers, on s’hi instal·laven en condicions precàries en camps de refugiats. Tot i que l’OTAN va declarar el fi de la guerra a l’any 1999, Kosovo no va esdevenir un estat independent fins a l’any 2008.

 

Conflicte del sud de Sèrbia (1999-2001)

Va ser una lluita entre el govern serbi i l’Exèrcit d’Alliberament de Preševo, Medveđa i Bujanovac (UÇPMB), una organització separatista albanesa creada amb el propòsit d’annexionar aquesta àrea del sud de la Sèrbia central a Kosovo.

fdljalfjk

Símbol de l’Exèrcit d’Alliberament de Preševo, Medveđa i Bujanovac.

El conflicte va acabar amb l’Acord de Konculj, amb una victòria iugoslava. Amb aquest acord, l’administració sèrbia es restabliria a canvi de concessions econòmiques i polítiques als albanesos de la zona sud de Sèrbia.

 

Conflicte de Macedònia (2001)

El conflicte de Macedònia també va caracteritzar-se pels enfrontaments armats entre forces de seguretat estatals i guerrilles d’ètnia albanesa. Aquest conflicte va començar quan el grup separatista albanès, l’Exèrcit d’Alliberament de Macedònia (NLA), va atacar les forces de seguretat de la República de Macedònia el gener de 2001.

El conflicte aviat va intensificar-se, ja que la NLA havia pres control eficaç de diferents territoris del nord i de l’oest de Macedònia.  El Govern de Macedònia va afirmar que els rebels eren en realitat infiltrats de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (UÇK). De fet, consideraven Kosovo el seu “refugi” en cas de fortes accions de Macedònia en contra seva.

Hi va haver diversos atacs que van ocórrer principalment a Skopje, Tetovo i els seus voltants, on una quarta part de la població era d’ètnia albanesa. Els macedonis van atacar i cremar propietats, mesquites albaneses, etc.; aquests atacs van provocar 20.000 refugiats i un nombre indefinit de víctimes.

300px-2001_Macedonia_insurgency.svg

Mapa de Macedònia, en el qual podem veure les zones on es van produïr els diversos atacs.

El conflicte armat va acabar amb l’Acord d’Ohrid, en el qual el Govern macedoni prometia millorar els drets de la població albanesa, drets com permetre l’ús de la llengua albanesa en les relacions oficials, encara que sense fer-la llengua oficial, augmentar la participació d’ètnia albanesa en institucions governamentals, disposar de policia i exèrcit, etc. Amb aquest acord, el govern macedoni acceptava un model nou de descentralització. A més a més, sota aquest acord el NLA es desarmava i lliurava les seves armes a l’OTAN.

 

EL FINAL DE LA GUERRA

La Guerra va acabar el 2001, l’any 2003 la República Federal de Iugoslàvia va esdevenir la Unió d’Estats de Sèrbia i Montenegro. L’any 2002, el president de Sèrbia, Slobodan Milosevic, havia estat jutjat a la Haia acusat de crims de guerra a Kosovo. L’any 2006, Milosevic, va morir a la presó.

Montenegro va independitzar-se el juny del 2006, després de celebrar un referèndum d’autodeterminació amb una ajustada victòria independentista. Kosovo, seguia formant part de Sèrbia fins a l’any 2008, quan va declarar-se independent unilateralment. Els serbis deien que aquesta declaració era il·legal, però el Tribunal Internacional de Justícia no va els va donar la raó i la independència va ser reconeguda per 111 països, entre els quals no entrava Espanya.

A partir d’aquesta última declaració d’independència, podem dir que Iugoslàvia va extingir-se completament, quedant doncs, fragmentada en set països. Tot aquests seguits de conflictes han estat el malson, durant molt de temps, d’una Europa ja desenvolupada.

Map-Balkans.png

Mapa de la Península Balcànica actualment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s