La guerra del Vietnam

INTRODUCCIÓ

La guerra del Vietnam va ser un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar entre els anys 1959 i 1975, i que s’emmarca dins de la Guerra Freda. Aquest conflicte va enfrontar dos bàndols: per una banda, la República del Vietnam, també coneguda com a Vietnam del Sud, i el seu aliat, els Estats Units, i per l’altra, la República Democràtica del Vietnam, anomenada popularment Vietnam del Nord, que estava recolzada per la Xina i la Unió Soviètica.

1.jpg

CAUSES DE LA GUERRA

Per comprendre quines varen ser les causes de la guerra del Vietnam, cal conèixer una mica la història del país.

Durant la Segona Guerra Mundial, el Japó va envair i imposar el seu poder a Indoxina. Una part d’aquest territori estava format per Laos, Cambodja i Vietnam, que van quedar sota el domini de França. Per defensar la seva independència, al Vietnam es va formar la Lliga per l’independència del Vietnam (Viet Minh), una organització lligada al Partit Comunista i encapçalada pel líder revolucionari Ho Chi Minh.

Quan va finalitzar la Segona Guerra Mundial, va començar el procés de descolonització, que va provocar una guerra entre els guerrillers del Viet Minh i les tropes de França. Els vietnamites es van imposar i els francesos van haver d’acceptar la independència a la conferència de Ginebra de l’any 1954.

A Ginebra es van aprovar un seguit d’acords que buscaven la pau dels territoris d’Indoxina que havien estat sota el domini francès. A més de la independència de Laos i Cambodja, Vietnam es va dividir en dues parts: Vietnam del Nord, socialista, governada per Ho Chin Minh i recolzada per la Unió Soviètica, i Vietnam del Sud, capitalista, governada per Ngo Dinh Diem i aliada dels Estats Units.

Va ser precisament arran d’aquesta divisió que el país va entrar en guerra. Les diferències ideològiques i polítiques eren cada cop més òbvies i l’any 1959, els guerrillers comunistes, recolzats per Ho Chi Mihn i pels soviètics, van atacar una base dels Estats Units a Vietnam del Sud. Aquest fet va marcar l’inici de la guerra.

PAÏSOS IMPLICATS I DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA

El gener del 1957 l’alto el foc que es va decidir a la conferència de Ginebra no es va fer efectiu, així que la Comissió Internacional de Control, creada pels països que van assistir-hi, van denunciar que tant Vietnam del Sud com Vietnam del Nord no havien complert l’acord de la suspensió de les agressions entre els dos bàndols enfrontats. D’aquesta manera, el 1959, el Vietcong, un grup creat pels activistes, va començar els seus atacs contra el govern de Diem que aleshores era el president del Vietnam del Sud. El govern de Saigon creia que els nord-vietnamites prenen part en les accions dels activistes per fer un sabotatge contra Vietnam del Sud, així que el 10 de novembre del 1960 van denunciar-ho, però el Vietcong va voler demostrar que ells eren independents, i van formar el seu propi grup polític anomenat Front Nacional d’Alliberament, i tenien a Hanoi el seu quarter general.

L’abril del 1961 va començar la cooperació dels Estats Units amb Vietnam del Sud, i el desembre del mateix any el president Kennedy es va comprometre a donar-los suport per tal de mantenir la independència. L’ajuda nord-americana s’elevava a 11.200 soldats en territori sud-vietnamita. El règim de Diem va acabar per causa d’un cop d’estat l’1 de novembre del 1963, i ell, el seu germà i el seu assessor polític van ser executats. Després de divuit mesos d’haver acabat amb el règim de Diem, però, Vietnam del Sud ja havia tingut deu governs diferents, i cap d’ells va poder fer front a la situació militar del Vietnam. Finalment, el 1965, es va restaurar l’ordre polític, ja que es va crear un Consell Director Nacional i dos anys més tard, el 1967, Thieu va ser elegit com a president de Vietnam del Sud.

A principis de l’any 1964, Lyndon, president dels Estats Units, va decidir que Vietnam del Nord fos bombardejat per les tropes americanes, i el febrer del 1965 es van iniciar els bombardejos. Al maig d’aquell mateix any es va voler arribar a un acord de pau i parar els militars americans, però Vietnam del Nord va rebutjar qualsevol negociació. Durant el mes de desembre es va tornar a intentar una altra negociació amb el nord, però no va ser possible, i el juny del 1966 van començar un altre cop els atacs sobre les grans instal·lacions militars a les proximitats de Hanoi. A l’octubre, els països representants dels Estats Units (Austràlia, Nova Zelanda, Tailandia, Corea del Sud  i Filipines) es van reunir a Manila per redactar un acord, pel qual volien fer una retirada en un temps de sis mesos si Vietnam del Nord acabava amb les seves ofensives, però l’oferta es va rebutjar.

Des de febrer del 1965 fins al final de les intervencions dels Estats Units el 1973, els militars sud-vietnamites van lluitar principalment contra els activistes del Vietcong, mentre que els nord-americans i els seus aliats ho van fer contra l’exèrcit de Vietnam del Nord. A principis del 1968, el govern dels Estats Units va ser pressionat per l’opinió pública, així que el president Johnson va anunciar que ordenava la paralització dels bombardejos sobre Vietnam del Nord i el 1969, el nou president, Richard Nixon, va anunciar la retirada dels soldats que es trobaven a Vietnam el mes d’agost del 1969, i a finals d’any es va ordenar la retirada de la resta de soldats que quedaven.

Encara que els Estats Units van ordenar l’evacuació dels seus soldats, els delegats de Vietnam del Nord van insistir en la retirada de tots els soldats nord-americans perquè ells firmessin la pau.

A l’abril del 1970 els militars nord-americans es van quedar a Cambodja després d’un cop d’estat en aquell mateix país protagonitzat per Lon Nol. Aquesta activitat militar es va acabar després de tres mesos, però van tornar a començar els atacs aeris sobre Vietnam del Nord.

El 1971 el sud-vietnamites no només lluitaven en el seu territori, sinó també a Laos i  Cambodja a més, en aquest punt del conflicte les negociacions de París i la guerra no van tenir tanta importància, ja que hi havia eleccions presidencials que Vietnam del Sud celebrava. Thieu va ser elegit de nou per quatre anys més, ja que els altres candidats es van retirar després de denunciar fraus electorals. Durant els últims mesos del 1971, la retirada de les tropes nord-americanes van continuar i aquest procés va coincidir amb una nova concentració de tropes a Vietnam del Nord que semblava una gran incursió a Laos i a Cambodja. Estats Units va respondre amb bombardejos en tota l’àrea i es va témer que Hanoi pogués iniciar una altra gran ofensiva cap a les terres altes centrals de Vietnam del Sud durant l’observança del Têt.

El 30 de març de 1972, Vietnam del Nord va llançar l’ofensiva més gran de tota la guerra sobre la provincia de Quang Tri. Es tractava d’una ofensiva militar, els objectius principals de la qual eren posar fi a la guerra mitjançant l’ús de forces convencionals per apoderar-se de les províncies més importants de tot Vietnam. Els Estats Units, la gran potència mundial, va ser la principal interventora, atès que va intentar detenir grans operacions de Vietnam del Nord. De fet, a l’abril va respondre amb la primera incursió aèria sobre el territori nord-vietnamita.

A partir del 8 d’octubre, es van celebrar reunions secretes de pau entre Henry Kissinger, assessor del president dels Estats Units, i Le Duc Tho, el delegat nord-vietnamita. Gràcies a aquestes trobades, es va aconseguir arribar a un acord: Vietnam del Nord estava disposat a renunciar a un govern de coalició a Vietnam del Sud i a discutir la situació de Laos i de Cambodja. El 26 d’octubre, malgrat que Kissinger va dissenyar un pla de pau, els aspectes tècnics quedaven sense resoldre, la qual cosa va provocar que el president de Vietnam del Sud, Thieu, s’ho prengués com una traïció.

A principis del nou any, el 1973, les converses secretes a París es van reprendre, per la qual cosa, el president dels Estats Units, Nixon, va ordenar que cessessin tots els atacs aeris sobre Vietnam del Nord. Després de sis dies de negociacions, el 23 de gener de 1973, Nixon va anunciar a tot el país per la televisió que finalment s’havia arribat a un acord pacífic.  El 27 de gener del mateix any, les delegacions dels Estats Units, Vietnam del Sud, Vietnam del Nord i del govern revolucionari provisional van firmar l’acord de pau que posava fi a la guerra i donava pas a una nova era de pau. Aquest acord va entrar oficialment en vigor el 28 de gener. Tant els Estats Units com Vietnam del Nord van assegurar que no existien clàusules secretes al tractat. No obstant això, era imminent que la situació derivés en la unificació dels dos territoris en un sol país.  

A finals de març de 1973, ja s’havien retirat totes les tropes dels Estats Units. Al llarg de l’any 1974, la guerra i els xocs armats entre els dos bàndols continuaven. A part d’això, l’ajuda militar estatunidenca va quedar dràsticament tallada, la qual cosa va debilitar la posició sud-vietnamita. L’any 1975, l’exèrcit del nord va ocupar la capital de Vietnam del Sud, Saigon, la qual cosa va obligar al rendiment incondicional de Vietnam del Sud. Aquest fet va suposar la fi de la guerra de Vietnam. El 2 de juliol de 1976, Vietnam va proclamar la seva reunificació i, d’aquesta manera, va néixer la República Socialista del Vietnam.  

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

És important destacar que la participació en aquesta guerra no va ser només territorial i no només les dues superpotències mundials van participar-hi. La involucració d’altres països com ara Espanya, Filipines i Tailàndia també va ser-hi present.

Quant a les conseqüències demogràfiques i xifres de mortaldat:

-1.100.100 soldats s’hi van deixar la vida, van quedar paraplègics o van patir greus lesions.

-58.000 nord-americans van morir lluitant-hi.

-Altres països també van patir baixes, com és el cas de Corea del Sud, que va lluitar a favor dels nord-americans i, en conseqüència, van perdre més de 4.000 soldats.

-Es calcula que al llarg dels 20 anys que va perdurar el conflicte van morir entre 5-6 milions de civils.

Emigració:

-Es calcula que prop d’1 milió de vietnamites van exiliar-se durant la guerra.

Pèrdua d’infraestructures:

Vietnam del Nord va perdre tot el que estava relacionat amb les infraestructures industrials, així com més de 3.000 escoles, universitats i hospitals i el país en general va quedar destruït. Van ser moltes les zones que van quedar minades, i això va afectar no només a l’agricultura, sinó també l’economia general del país.

Impacte ambiental:

La primera vegada que es va prendre realment consciència del gran impacte de les guerres sobre la naturalesa va ser amb la Guerra de Vietnam. L’exèrcit nord-americà, en la seva lluita contra un enemic invisible, va llançar més de 75 milions de litres d’herbicides sobre les selves, amb l’objectiu de defoliar els arbres i poder trobar, d’aquesta manera, als seus enemics. No obstant això, i malgrat aconseguir parcialment el seu objectiu (tots sabem com va acabar aquella guerra) la naturalesa va ser greument danyada. En un estudi dut a terme a Vietnam a mitjans dels 80 es va trobar que, en una àrea on abans habitaven entre 145 i 170 espècies d’ocells i entre 30 i 55 espècies de mamífers tan sols quedaven 24 i 5 espècies, respectivament.

Els Estats Units van utilitzar la bomba de napalm (prohibida el 1980 per l’ONU) i l’agent taronja (producte químic que destruïa les plantacions agrícoles i que s’utilitzava per dificultar l’amagatall de l’enemic). Com a conseqüència d’això, es va acabar amb grans extensions selvàtiques, sobretot la zona de Cambodja, que ha trigat gairebé dues dècades a tornar a veure la seva esplendor. Al seu torn, el fet de respirar l’herbicida va afectar greument la salut de les persones, i encara a dies d’ara perduren les malformacions en nens i nenes i la contaminació del sòl en camps agrícoles.

Dins de l’ordre mundial de l’època:

La derrota dels Estats Units va significar un fort cop al seu poder militar i internacional, el qual fins llavors gaudia de total immunitat. La Xina i l’URSS van ser les més afavorides.

CONCLUSIONS

Com bé hem mencionat anteriorment, la Guerra de Vietnam acaba amb la derrota dels Estats Units i, per tant, amb la retirada de les seves tropes després de l’acord de pau de París de 1973.

Per una banda, va ser la primera guerra de la història que va ser televisada, es van poder filmar i fotografiar gairebé tots els fets, cosa que va permetre conèixer millor aquella realitat i poder denunciar les violacions i els abusos contra els drets humans comesos pels dos bàndols.

Per altra banda, la derrota dels Estats Units va suposar un cop profund a l’orgull i la creença que era una nació invencible. Això va causar molta desconfiança en els ciutadans respecte del sistema de govern i la població es va sentir enganyada pels líders polítics, ja que es van fer arribar informes falsos sobre la guerra. El sentiment de mala consciència en el poble nord-americà causat per la seva derrota i per la visualització de les escenes d’aquesta guerra és anomenat Síndrome de Vietnam.

Aquests fets van establir el futur comportament de la nació en els següents conflictes bèl·lics, ja que no els convenia involucrar-se en un altre conflicte sense definir realment els objectius tant polítics com militars de manera efectiva.

La Guerra del Vietnam s’ha convertit en una icona i encara ho segueix sent pels grups socials i partits d’esquerra arreu del món.

BIBLIOGRAFIA

https://www.unprofesor.com/ciencias-sociales/consecuencias-de-la-guerra-de-vietnam-resumen-2237.html

https://www.profeenhistoria.com/guerra-de-vietnam/

https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Vietnam#Repercusiones_del_conflicto

https://eacnur.org/blog/guerra-de-vietnam-resumen-y-principales-consecuencias/

https://revistaedm.com/verNotaRevistaTeorica/604/revolucion-y-guerra-en-vietnam

https://www.ruizhealytimes.com/un-dia-como-hoy/de-1975-finaliza-la-guerra-de-vietnam-al-rendirse-el-gobierno-de-saigon

https://prezi.com/d0xid2ifilgk/conclusiones-guerra-de-vietnam/

http://unlobodelaestepa.blogspot.com/2010/07/conclusiones.htmlconclusiones

https://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Vietnam

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s