Pol Pot i els khmers rojos (Cambodja)

Pol Pot i els khmers rojos 

El 23 de febrer de l’any 1968 es van fundar els khmers rojos, els quals tenien el seu origen més profund en el Partit Comunista Indoxinès. Aquests, van ser una organització guerrillera cambodjana de caràcter comunista. Eren dirigits per Pol Pot que també era líder del Partit Comunista de Kamputxea. Des del 1970 fins al 1976 es van aliar amb el monarca Norodom Sihanouk per tal d’acabar amb el règim militar de la República Khmer, cosa que van aconseguir el 17 d’abril del 1975 amb l’ajut del Vietnam. La instauració de la República de Kamputxea Democràtica va durar quatre anys durant els quals van ser assassinats 1,7 milions de persones. L’any 1979 les forces armades del Vietnam van expulsar els khmers rojos, però aquests no es van dissoldre per complet fins al 6 de març del 1999.

bandera1

Bandera de la República Kamputxea Democràtica

Context històric

Fins al final de la Segona Guerra Mundial, Cambodja, juntament amb Laos, Cotxinxina, Tonquín i Annam (regions que formen l’actual Vietnam), eren colònies sota comandament francès i formaven la Indoxina.

2Durant la Segona Guerra Mundial, al 1940, les tropes japoneses van ocupar gran part d’Àsia, inclosa Cambodja, per tal de tenir un millor accés a la Xina, principal enemic. Aquesta situació ja va provocar l’aparició dels nacionalismes cambodjans. Finalment amb la derrota del Japó i els acords de Ginebra (1954), que suposaven la fi del protectorat francès a Indoxina, Cambodja es va proclamar independent el 1953 i es va convertir en una monarquia governada pel rei Sihanouk.

 

 

 

La guerra del Vietnam va ser un moment clau perquè van aparèixer els khmers rojos. Els khmers rojos era el nom que posava el rei Sihanouk als membres del Partit Democràtic de Kamputxea, partit d’extrema esquerra que defensava el comunisme i el maoisme. El rei Sihanouk veia els Estats Units i Vietnam del Sud (que lluitaven contra Vietnam del Nord) com una amenaça per al territori, i és per això que va garantir la neutralitat de Cambodja per mantenir el país estable i segur durant la guerra dels seus països veïns.

Però convençut que els EUA estaven ajudant secretament guerrilles anticomunistes, el 1965 va decidir tallar relacions diplomàtiques amb Washington i abandonar tota posició de neutralitat. Va començar a simpatitzar amb els governs comunistes del Vietnam del Nord i Xina, permetent el pas de tropes nord-vietnamites al territori cambodjà per tal de fer front als EUA.

Davant d’això, a partir de 1969 i durant quatre anys, els EUA van realitzar atacs secrets per ordre del president Nixon contra Cambodja, per tal d’eliminar les tropes nord-vietnamites del territori.Els atacs anaven en contra de la llei nord-americana perquè no havien declarat cap guerra a Cambodja i no s’havia avisat Sihanouk.

 

 

El 1970, Sihanouk va fer un viatge de negocis a la URSS i a Xina, i aprofitant això, Lon Nol, que havia estat primer ministre durant la monarquia de Sihanouk, va fer un cop d’estat a Cambodja, proclamant la república khmer amb el suport dels EUA.

Així doncs, Sihanouk va acabar exiliant-se a la Xina. Va ser en aquest moment, i arran també dels atacs secrets dels EUA, quan es va començar a desenvolupar la figura de Pol Pot, líder dels khmers rojos, i enemics de Lon Nol i el seu règim. Mentre que la república khmer demanava la retirada de les forces nord-vietnamites a Cambodja, els khmers rojos utilitzaven el nom del rei Sihanouk per tal de guanyar més suport a Cambodja i així derrocar junts la república de Lon Nol.

Tot això va provocar entre el 1970 i el 1975 la guerra civil de Cambodja entre les guerrilles comunistes dels khmers rojos i el govern de Lon Nol, sostingut pels EUA, i es van produir nombrosos atemptats i atacs violents.

7El 1973 els EUA es van retirar del conflicte del Vietnam i la república khmer de Lon Nol cada vegada va perdre més suport i es va veure més clara la victòria dels khmers rojos.  Finalment el 17 d’abril de 1975, Phnom Penh, capital de l’estat, queia en mans dels khmers rojos i finalitzava la guerra civil amb la seva victòria. Començava així la Kamputxea Democràtica, amb Pol Pot de capdavanter.   

El règim dels khmers rojos

El malson que va durar tres anys, vuit mesos i vint-i-un dies

La Kamputxea Democràtica rebutjava el capitalisme i pretenia convertir el país en una utopia agrícola, marcada per una població camperola, atemorida i analfabeta. Tota història passada s’havia d’eliminar per construir un nou sistema i societat mitjançant la repressió. Per aquest motiu, aquesta nova etapa també va ser anomenada “any zero”.  

Els habitants van haver d’emigrar al camp i separar-se en diferents assentaments rurals, que estaven governats per un guerriller del règim. Moltes famílies van ser deliberadament separades. La vida a les barraques era infrahumana, de la mateixa manera que els treballs forçats que estaven obligats a complir sense cap tipus d’excepció: feien treballar malalts, nens, persones velles i embarassades. Qui es queixava o no feia bé la feina rebia pallisses, era torturat o, fins i tot, executat.

8La jornada laboral era de 20 hores amb un dia de descans cada dues setmanes, que servia per a assistir de forma obligatòria a les reunions adoctrinadores. No tenien drets ni llibertats i l’única cosa que no compartien era la cullera per menjar. Tan sols disposaven d’un àpat al dia, que consistia en una sopa d’arròs, fet pel qual moltes persones morien de fam i esgotament. Es volia aconseguir una economia autàrquica, però no va ser possible perquè la producció no abastava per a tota la població. Paradoxalment, el govern exportava arròs a altres països.

Molts civils van haver d’amagar la seva identitat, ja que els khmers rojos perseguien intel·lectuals, religiosos, polítics i funcionaris considerats enemics del règim. Llegir, resar, fins i tot passejar estava prohibit i empresonaven a tothom qui havia tingut estudis perquè se’ls acusava d’insurrectes. A més, també van voler exterminar les ètnies que no eren tradicionalment cambodjanes, com els musulmans o els vietnamites.

Qui hi havia al darrere de tot això?

Saloth Sar, més conegut com a Pol Pot, va ser líder i autor de les atrocitats que es van cometre durant aquells anys.
9Se sap que va néixer l’any 1928 a la provícia de Kompong Thong i que va ser becat per anar a estudiar a París, on es va fer militant comunista.  

En tornar, va afiliar-se al Partit Comunista de Kamputxea i anys més tard va liderar des de la clandestinitat els khmers rojos i el règim. El seu objectiu era crear un nou país agrícola i autosuficient per mitjà del terror, l’extermini i els treballs forçats. Les barbàries que va arribar a cometre han fet que se’l consideri com a un dels personatges més cruels de tot el segle XX, juntament amb Hitler i Stanlin.

El genocidi de Cambodja

Tal com s’ha dit a l’apartat anterior, l’any 1975 el Partit Democràtic de Cambodja va decidir començar una nova era que ells van anomenar “any zero”. Per poder instaurar-la, havien d’eliminar tot allò que formés part del passat com ara l’educació, la sanitat, la moneda, la indumentària, la religió, la cultura, els llibres i la família; i, per fer-ho, van utilitzar la força com a mètode de “readaptació” dels ciutadans  al nou sistema.

El 17 d’abril de 1975, Pol Pot va avisar tots els nuclis urbans que els avions dels EUA anirien a atacar Cambodja. Així doncs, dos milions de persones van ser transportades a camps de concentració sense saber què passava i enganyades, pensant-se que allà estarien protegides. Efectivament, aquelles persones no van tornar mai a casa.

10L’edifici S-21 o presó Tuol Sleng va ser el centre més conegut d’interrogació, tortura i execució creat pels khmers rojos a Cambodja. En primer lloc, fotografiaven les persones que havien detingut i les interrogaven sobre el seu passat. En segon lloc, els feien despullar-se i els guàrdies els treien totes les seves pertinences. I finalment, els portaven a les cel·les (antigues aules d’una escola de secundària) on els deixaven encadenats i vivien en unes condicions precàries.

Els presos dormien al terra, amb una mica de menjar i molts d’ells es posaven malalts, però només alguns rebien atenció mèdica. Per tal que no s’escapessin, les finestres i les portes de les cel·les romanien tancades i estaven protegides per un filferro espinós. A més de les cel·les, hi havia altres aules que feien servir com a sales d’interrogatori o tortura on intentaven que els presos confessessin els seus delictes i, a vegades, els acusaven de ser espies. Un exemple és el cas d’en Chum Mey, que després de ser acusat de treballar per a la CIA i torturat durant 10 dies, va acabar dient que era un espia tot i no ser-ho. Durant les tortures, els presos eren sotmesos a descàrregues elèctriques, a cops i a la privació de la son.

 

 

La majoria morien al S-21 i la resta els traslladaven a camps d’extermini propers com el Choeung Ek, coneguts com els camps de la mort. Els guàrdies, a la nit, posaven uns altaveus enormes amb la música del règim a un volum altíssim i mataven els presos amb eines o utensilis, ja que no tenien diners per comprar armes ni bales. Allà van arribar a matar més de 8000 persones de tots dos sexes, estrangers o cambodjans, i de qualsevol edat. Fins i tot assassinaven els nadons colpejant-los contra un arbre fins a la mort.

 

 

Fi del règim i les seves conseqüències

La República de Kamputxea Democràtica va finalitzar amb l’arribada de les forces armades del Vietnam l’any 1979. Van fer fora els khmers rojos i aquests es van refugiar als boscos on van continuar la guerra fins l’any 1998 amb la mort del seu líder Pol Pot.

Després de trenta anys, les conseqüències dels quatre anys de terror encara es reflecteixen en la societat d’avui en dia, tot i que la meitat dels habitants de Cambodja són nascuts després del règim. Un exemple actual són els principals líders dels khmers rojos que segueixen amb vida. L’any 2013, el Tribunal Internacional va cloure la primera part del seu judici tancant-los a la presó. El temor que morissin abans de dictar sentència  els va fer dividir en diverses parts aquest procés.

16

Principals líders khmers que van ser jutjats. D’esquerra a dreta: Ieng Thirith, Ieng Sary, Nuon Chea i Khieu Samphan.

17

Cambodja és el país del món amb més mines i artefactes que no han explotat. Actualment, encara en queden entre quatre i sis milions, els responsables de les quals van ser els propis guerrillers i els EUA. Així mateix, és un dels països amb més víctimes i persones mutilades (una de cada 236).

Un cop finalitzat el règim khmer, els nens van tornar a les aules, però no rebien la millor educació, ja que no disposaven de professors qualificats. No obstant això, s’han construït moltes escoles i les generacions actuals gaudeixen d’una formació millor. Es troben en aquesta situació, atès que els khmers rojos volien una societat sense coneixements perquè pensaven que l’educació només proporcionava idees imperialistes.

A més, trobem que la majoria de la població cambodjana té alguna seqüela psicològica i, per la manca d’especialistes, no tots poden ser tractats. Això és un problema greu, ja que es transmet a les noves generacions.

20

Nens i nenes cambodjans analitzen la història a través del teatre.

Una de les pitjors conseqüències dels khmers rojos és la incapacitat de sortir del cercle de pobresa creat amb la fi del règim i la resta de factors descrits anteriorment. En aquests darrers anys no s’ha avançat gaire en sectors com ara l’educació, la sanitat o la justícia perquè no s’han pogut finançar. La causa principal d’aquesta situació és que el govern està acostumat a rebre ajudes i subvencions per part de les ONG d’arreu del món que cobreixen les principals necessitats com ara l’assistència sanitària, l’educació, els serveis socials per pobres, entre d’altres. D’aquesta manera el govern aprofita per invertir en altres sectors, en lloc de crear un sistema social públic.

 

 

 

Exemple de les repressions que exercia el règim khmer a la població: Matrimonis forçats

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s