El conflicte entre les dues Corees

Origen de la separació

L’origen de la separació de Corea es remunta a la Segona Guerra Mundial, quan les Nacions Unides van intervenir per primer cop en el futur d’aquest país. La separació definitiva, però, no va ser fins a la guerra de Corea, originada per la Guerra Freda i, indirectament, per les Nacions Unides.

Corea era un país que tenia el seu propi imperi, però l’any 1910 l’Imperi japonès va dur-lo sota el seu poder, governant la península coreana durant trenta-cinc anys abans d’haver-la de cedir com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Quan el Japó es va rendir, va haver de donar part del seu territori (Corea i Taiwan) a la Xina i a les Nacions Unides; Taiwan va ser sencera per a la Xina, però les Nacions Unides van dividir Corea en dos, utilitzant el paral·lel 38, perquè una part la tingués els EUA i una altra l’URSS.

La separació definitiva de les dues Corees va començar el 14 de novembre de 1947, quan les Nacions Unides van declarar que s’havien de convocar eleccions a Corea; Moscou no va acatar aquesta convocació i, com a conseqüència, el dia 10 de maig de 1948 només es va votar al sud de Corea. El resultat d’aquestes eleccions va ser que Syngman Rhee fos escollit president de Corea del Sud: d’aquesta manera va néixer la República de Corea. Mentrestant, al nord, el 9 de setembre de 1948 per ordre de l’URSS es va proclamar la República Democràtica Popular de Corea i amb Kim Il-Sung com a dirigent suprem.

Les dues Corees van declarar la guerra quan les forces de Corea del Nord van creuar el paral·lel 38 el 26 de juny de 1950 i van envair Corea del Sud. Durant aquesta guerra, Corea del Nord va tenir el suport de l’URSS i de la Xina i Corea del Sud, dels Estats Units. Els fronts a la guerra de Corea van canviar constantment: al principi, l’exercit de Corea del Nord va envair la península i després els Estats Units i els seus aliats els van enviar fins a la frontera amb la Xina; tot seguit, amb la intervenció de l’exèrcit xinès, la frontera va tornar a ser al paral·lel 38. La guerra va deixar dos milions de morts en els dos bàndols i es va decidir signar un acord mutu de cessament de combats.

Aquesta guerra no ha estat declarada com a finalitzada, ja que no s’ha signat la pau, però sí que es va acordat que no hi hauria més combats entre les dues Corees el dia 27 de juliol de 1953. Es va decidir que la frontera entre les dues Corees fos el paral·lel 38 i van crear una zona de frontera desmilitaritzada; s’ha de dir, però, que aquesta zona desmilitaritzada és un dels llocs amb més presència militar del món.

Zona desmilitaritzada, frontera entre Corea del Nord i del Sud

Mapa de la frontera entre les dues Corees.

 

 

 

 

 

 

 

Situació actual de Corea del Nord

Corea del Nord té una població aproximada de 24 895 480 d’habitants i una densitat de 206,53 hab./km^2. La capital i la ciutat més gran és Pyongyang amb més de tres milions d’habitants i les altres ciutats principals són Hamhung, Chongjin i Namp’o, totes amb una població de més de mig milió d’habitants. Una curiositat és que Corea del Nord té un sistema de castes que es divideix en tres categories: els lleials, els vacil·lants i els hostils. Només els lleials, la descendència dels lluitadors per la independència i familiars dels soldats caiguts durant la guerra de Corea, poden viure a la capital. L’idioma oficial és el coreà i la seva moneda el won nord-coreà. Les religions més habituals són el budisme, el confucianisme, el ch’ŏndogyo (combina elements budistes amb cristians), el Cheondoisme (una religió pròpia de Corea d’origen confucià amb elements xamànics) i els cultes xamànics tradicionals a les regions interiors.

Avui dia, Corea del Nord és un dels països més secrets del món i és, a més a més, un dels pocs països comunistes. No obstant això, a diferència d’altres governs comunistes, la governança a Corea del Nord és similar a la d’una família reial, ja que des dels inicis del seu govern, que va començar el 1948, Kim Il-Sung va estar en el poder per més de 40 anys. La ideologia de Corea del Nord, i una de les seves justificacions per a l’actual Estat dictatorial, és la de juche. Això es basa en la idea d’una actitud autosuficient per dur a terme una revolució que els porti a un Estat socialista verdader. Per tal de transmetre una falsa imatge de democràcia, Corea del Nord no només té un partit polític, el Partit de Treball de Corea, sinó que també n’hi ha altres dos que no tenen cap tipus de poder: el Partit Social Demòcrata i el Partit Cheondoísta. Aquests tres partits són part del Front Democràtic per a la Reunificació de la Pàtria.

Després de la mort de Kim Jong-il l’any 2011, el futur del govern era incert: en aquell moment no se sabia quina mena de poder tindria l’actual governador Kim Jong-un davant dels dirigents i els generals del partit, ja que li doblen l’edat. Tot i això, després del funeral va quedar clar que Jang Song-taek i Ri Yong-ho serien peces claus per a Kim Jong-un, segons va indicar l’expert en Corea del Nord Yoo Ho-yeol. Altres experts van assenyalar des d’un principi que el seu paper al partit dependria del suport de les classes dirigents, tal com el tenia el seu pare gràcies a, d’una banda, les cases luxoses que els regalava o, d’altra banda, perquè els enviava a camps de treball quan ja no els necessitava.

El País (2011). Línea sucesoria [Fotografia]. Recuperat de https://elpais.com/internacional/2011/12/19/actualidad/1324264541_238330.html

Pel que fa a l’economia del país, antigament Corea del Nord rebia ajuda externa principalment de l’URSS i de la Xina però també d’altres països comunistes seguint el model d’industrialització que deixava de banda la indústria lleugera donava importància a la pesant. Una de les raons principals per invertir en la indústria pesant és la situació de tensió entre les dues corees des del final de la Segona Guerra Mundial, ja que la indústria bèl·lica és una ramificació de la pesant. Avui dia Corea del Nord té una economia centralment planificada i autàrquica, és a dir, una economia autosuficient amb escasses relacions amb l’estranger i dirigida pel Comitè de Planificació Estatal, lligada al Partit del Treball de Corea.

Actualment, Corea del Nord és un dels països més pobres amb un PIB que el col·loca com l’economia 112 a escala mundial i és, a més a més, un dels més corruptes del món. No obstant això, el seu PIB va pujar un 3,9 % l’any 2016 tot i rebre sancions per part de l’ONU en relació amb la realització de proves atòmiques i de míssils balístics. Els primers mesos de 2017, Xina va començar a complir una restricció que prohibeix a Corea del Nord importar carbó a altres països per part de l’ONU. Tot i això, el comerç entre Corea del Nord i la Xina ha augmentat un 10,5 % encara que el carbó hagi caigut un 75 %.

Malgrat que ésun país conegut pel seu aïllament, Corea del Nord té aliances amb altres països i no tots estan en desacord amb els seus discursos polítics. Com se sap, Xina és el seu aliat més important, ja que la seva ideologia d’un sistema socialista és semblant. Aquesta aliança ve des de la Guerra Freda però s’ha mantingut fins avui dia reforçada pel comerç i importacions entre aquests dos països. Iran és un altre país que manté relació amb Corea del Nord des de fa anys, més exactament, des de la formació de la República Islàmica d’Iran el 1979.

Aquesta relació va ser reforçada per la guerra d’Iran i Iraq dels anys 80 i es van crear acords de cooperació en l’educació, la ciència i la cultura. La relació més important i present d’aquests dos països és, però, el programa de desenvolupament nuclear d’Iran, ja que, a més del distanciament que aquesta va produir entre aquest país i els Estats Units, segons dades de l’ONU, Iran i Corea del Nord intercanviaven tecnologia de míssils balístics. La relació amb Síria és semblant al cas d’Iran, ja que és una relació basada en el desenvolupament d’armes.

Situació actual de Corea del Sud

Corea del Sud té una població aproximada de 51 245 707 d’habitants. En la seva capital, Seül, viu gairebé la meitat de la població de tot el país. L’idioma oficial és el coreà i la seva moneda el won sud-coreà. La bandera nacional s’anomena taegeukgi i el seu disseny simbolitza els principis del yin i del yang. Les religions que més abunden són el budisme, el xamanisme, el cristianisme, el confucianisme i l’islamisme. De totes elles el cristianisme n’és la més professada, amb una xifra aproximada de 13,7 milions de cristians.

Pel que fa a la seva economia, hem de dir que Corea del Sud està classificada com l’economia número onze per volum de PIB. Ha estat considerada al llarg dels anys una de les economies de més ràpid desenvolupament al món. Un exemple d’aquest gran creixement econòmic va ser el dels anys posteriors a la guerra civil, que va arribar a ser anomenat pels experts com el miracle del riu Han, el qual es va aconseguir en gran part gràcies a les seves exportacions. De fet, l’any 2010 Corea del Sud es va convertir en el sèptim país exportador a escala mundial.

El país manté relacions comercials amb països que són considerats grans economies del món, com ho són el Japó, els Estats Units, la Xina, i altres de la Unió Europea. A més a més, Corea se situa com un dels líders en l’àmbit global en la producció d’aparells electrònics, en la indústria de la construcció naval, siderúrgica i química. Algunes de les empreses sud-coreanes més grans i conegudes són Samsung Electronics, Hyundai Motor Company, LG Electronics i Hyundai Mobis.

Pel que fa a la política, les primeres eleccions directes de la República de Corea van tenir lloc l’any 1948. Malgrat que el poble coreà va patir una sèrie de dictadures militars des de la dècada dels seixanta fins a la dècada dels vuitanta, el país va aconseguir convertir-se en una democràcia liberal. Actualment és una república presidencialista i el seu president és Moon Jae In, el qual és el cap de l’Estat i és escollit per vot directe del poble per un període de cinc anys. El president escull el primer ministre (després de ser aprovat pel parlament), que és qui desenvolupa el paper de cap de govern.

Respecte a governs locals regionals, en compten amb disset i, de baix nivell, amb 227, on els caps de tots dos s’escullen cada quatre anys. Els partits polítics més influents són el Partit Minju (centre), el Partit Liberal de Corea (dreta), el Partit de la Justícia (centreesquerra) i el Partit Progressista Unificat (esquerra). Corea del Sud manté relacions diplomàtiques amb aproximadament 170 països. A més, forma part de l’ONU des de 1991. En aquest moment, els seus dos aliats polítics més importants són els Estats Units i el Japó.

Relació entre les dues Corees

Encara que el conflicte entre les dues Corees està més present ara a la premsa, no és gaire recent. Des que va començar el nou segle fins al 2007, a la capital de Corea del Nord, Pyongyang, es van celebrar dues cimeres entre els dos països on van anunciar que tenien intenció de reunificar-se i mantenir relacions de pau i prosperitat gràcies a la declaració conjunta del Nord i el Sud. Tot i això, el diàleg polític entre ells està caracteritzat per la inestabilitat. A continuació explicarem alguns dels esdeveniments més importants d’aquest període:

  • Durant tres anys, entre octubre de 2006 i maig de 2009, la relació va empitjorar quan Corea del Nord va realitzar proves nuclear subterrànies. Com a conseqüència, el Consell de Seguretat va decidir aplicar la Resolució dels anys 1718 i 1874, la qual demanava que paressin tota activitat nuclear.
  • El 26 de març de 2010, es va enfonsar la fragata militar sud-coreana al mar Groc, prop de la frontera de Corea del Nord, per culpa d’una forta explosió de la qual no se saben les causes. La part sud va acusar el país veí, però ells van dir que la investigació va ser falsificada.
  • Al novembre del mateix any, a l’illa de Yeonpyeong, al mar Groc i per on passa la frontera entre els dos països, va succeir un dels incidents armats més grans de l’últim segle. Segons Seül, van atacar l’illa amb artilleria des del nord, atac al qual van respondre; van morir dos soldats sud-coreans i 14 van resultar ferits.
  • El 17 de desembre de 2011, Kim Jong-un va entrar en l’àmbit polític com a successor després de la mort del seu pare, Kim Jong-il.
  • Dos anys més tard, el febrer de 2013, la tensió entre les dues Corees es va revifar quan Corea del Nord va realitzar la tercera prova militar subterrània. En aquest cas, l’ONU va prendre mesures i va aplicar la resolució 2094 amb noves sancions.
  • Un altre factor que s’ha de tenir en compte són els exercicis militars conjunts entre Corea del Sud i els Estats Units. Va ser el març de 2013 quan Pyongyang va anunciar que considerar que exercicis d’aquest caire són assajos per a la guerra, per tant va amenaçar que davant de qualsevol agressió, ells estaven llestos per utilitzar míssils que poden arribar a bases dels Estats Units.
  • El 5 de març, el país de Kim Jong-un va donar per finalitzat l’acord d’armistici de l’any 1953. Tres dies més tard, també van declarar la renúncia unilateral de tot acord de no-agressió vigent i van tallar la comunicació telefònica entre els dos països.
  • A finals d’aquest mes de març, Corea del Nord va anar un pas més enllà i van interrompre la línia directa militar de comunicació amb Seül després d’amenaçar d’atacar Guam, Hawaii i la part continental dels Estats Units. Així mateix, van enviar un anunci al Consell de Seguretat de l’ONU on deien que la península coreana estava a punt de començar una guerra nuclear.
  • Com a resposta, el país liderat en aquell moment per Barack Obama va realitzar dos bombardejos sigil·losos, els quals poden portar bombes nuclears. Per posar fi a aquest mes, el 30 de març, Pyongyang va anunciar que les relacions entre els dos països estaven en estat de guerra i que s’arribaria a un acord segons les normes de guerra. Seül va aclarir que no era una amenaça nova, sinó una continuació de les seves amenaces; per la seva part, el seu aliat, els Estats Units, s’ho va prendre seriosament.
  • Aquest any, Corea del sud va tancar Kaesong, un complex industrial a la frontera que era un símbol de cooperació entre els dos països, arran de la sospita que els beneficis ara anaven destinats a la construcció d’armes nuclears.

Per entendre el conflicte actualment, hem d’explicar també la relació entre Corea del Nord i els Estats Units, ja que és aliat de Corea del Sud. Després de la separació, Corea del Nord va ser molt més poderosa durant molts anys gràcies que es beneficiaven de l’URSS. Després de la seva caiguda, es van beneficiar de la Xina però els bons anys ja eren història i Corea del Sud va aprofitar el moment, convertint-se en una superpotència econòmica jove amb l’ajuda dels nord-americans. Va haver-hi una època, entre l’any 1994 i el 2002, on va imperar la tranquil·litat perquè Corea va prometre acabar amb la investigació del plutoni enriquit i els Estats Units van ser més flexibles amb els embargaments econòmics. Amb l’arribada de Bush a la presidència, però, la situació es va tensar un altre cop, ja que el president va incloure Corea del Nord, a la qual ell va anomenar “l’eix del mal”.

Això es va prolongar fins a la mort de Kim Jong-il. Amb l’entrada en escena de Kim Jong-un semblava que tot tornava a la calma perquè el líder va permetre l’entrada d’inspectors internacionals, va prometre acabar amb les investigacions de mísils balístics i armes nuclears i el govern de Barack Obama va ajudar la part nord-coreana enviant tones d’aliments. Tot i així, aquesta pau va durar poc: el règim de Corea del Nord ha realitzat el doble de proves militars que el règim anterior en els deu últims anys, entre les quals hi ha cinc proves nuclears i onze proves de míssils intercontinentals. A tot això li afegim els atacs per part de Donald Trump com, per exemple, quan va llençar a Afganistan l’anomenada “mare de totes les bombes” amb l’excusa que volia destruir les comunicacions de l’ISIS en aquella regió.

Tanmateix, també va ser una demostració del que els Estats Units poden arribar a fer perquè aquest atac es pot relacionar amb el laberint de túnels que hi ha sota Corea del Nord, ja aquesta bomba està especialment dissenyada per destruir a escala subterrània. Finalment, el conflicte segueix actualment a causa de les proves nuclears realitzades pel país nord-coreà i per les amenaces del president dels Estats Units, però com que es troba en ple desenvolupament, hem decidit no incloure-ho en el treball perquè no es pot tenir perspectiva sobre aquest tema i cada dia hi ha noves notícies al respecte.

A continuació, us deixem un vídeo sobre un traductor entre el coreà que es parla a Corea del Nord i el que es parla a Corea del Sud:

 

Bibliografia web

BBC. (2013). Los países que se entienden con Corea del Norte. BBC: Mundo. Recuperat de: http://www.bbc.com/mundo/noticias/2013/04/130405_corea_norte_aliados_china_cuba_dp

Calero, F.J. (2016). Hee-kwon Park: “Los misiles de Corea del Norte pueden llegar a EE.UU. y Europa”. ABC: Internacional. Recuperat de: http://www.abc.es/internacional/abci-hee-kwon-park-misiles-corea-norte-pueden-llegar-eeuu-y-europa-201603061511_noticia.html

Díez, Pablo M. (2017). Corea del Norte roba el plan de Seúl para matar a Kim Jong-un. ABC: Internacional. Recuperat de: http://www.abc.es/internacional/abci-corea-norte-roba-plan-seul-para-matar-jong-un-201710102141_noticia.html

EFE. (2017). Estados Unidos sobrevuela con bombardeos Corea del Norte en su última muestra de fuerza. ABC: Internacional. Recuperat de: http://www.abc.es/internacional/abci-estados-unidos-sobrevuela-bombarderos-corea-norte-ultima-muestra-fuerza-201710110325_noticia.html

El debate. (2017). EU, Japón y Corea del Sur aliados contra Corea del Norte. Recuperat de: https://www.debate.com.mx/mundo/EU-Japon-y-Corea-del-Sur-aliados-contra-Corea-del-Norte-20170316-0051.html

Encyclopaedia Britannica. (2017). Syngman Rhee: president of South Korea. Recuperat de: https://www.britannica.com/biography/Syngman-Rhee

EP. (2017). Corea del Norte amenaza con convertir a EE.UU. en un “mar de llamas”. ABC: Internacional. Recuperat de: http://www.abc.es/internacional/abci-corea-norte-amenaza-convertir-eeuu-mar-llamas-201710010617_noticia.html

Font de Glòria, Xavier. (2017). La economía de Corea del Norte crece al mayor ritmo en casi dos décadas: El PIB del hermético país aumentó un 3,9% en 2016, según estimaciones de Corea del Sur. El País: Economía. Recuperat de: https://elpais.com/economia/2017/07/21/actualidad/1500622580_290239.html

Gestión. (2017). Corea del Norte: Así funciona su economía mientras desafía a Estados Unidos. Recuperat de: https://gestion.pe/tendencias/corea-norte-asi-funciona-su-economia-mientras-desafia-estados-unidos-2199118/2

Korea.net. (2017). La Economía coreana en el escenario mundial – El milagro del río Han. Recuperat de: http://spanish.korea.net/AboutKorea/Economy/The-Miracle-on-The-Hangang

RT. (2013). Cronología del conflicto entre Corea del Norte y Corea del Sur. Recuperat de: https://actualidad.rt.com/actualidad/view/90396-cronologia-conflicto-corea-norte-sur

RT. (2017). El ‘aliado’ inesperado de Corea del Norte que se opone a un eventual ataque estadounidense. Recuperat de: https://actualidad.rt.com/actualidad/235902-corea-sur-norte-ataque-eeuu

Rodríguez, Eleazar. (2017). 6 gráficas que te explican la economía de Corea del Norte. El Financiero: Rankings. Recuperat de: http://www.elfinanciero.com.mx/rankings/graficas-que-te-explican-la-economia-de-corea-del-norte.html

Ruiz, Nicolás. (2017). Guía para entender el conflicto entre Estados Unidos y Corea del Norte. Televisa.news: Internacional, conflictos armados, Estados Unidos. Recuperat de: http://noticieros.televisa.com/especiales/guia-entender-conflicto-estados-unidos-y-corea-norte/

Sang-hun, Choe. (2011). Relleu de poder a Corea del Nord: El funeral de Kim Jong-il desvela el nou escenari de poder al règim de Pyongyang. Ara.cat: Crònica Recuperat de: http://www.ara.cat/cronica/Relleu-Corea-del-Nord_0_617938231.html

Sang-hun, Choe. (2017). Corea del Sud crea una unitat especial per “decapitar” Kim Jong-un: Seül anuncia oficialment que vol assassinar el líder nord-coreà. Ara.cat: Internacional. Recuperat de: http://www.ara.cat/internacional/Corea-Sud-decapitar-Kim-Jong-un_0_1869413078.html

Santander Trade Portal. (2017). Política y economía Corea del Sur. Recuperat de: https://es.portal.santandertrade.com/analizar-mercados/corea-del-sur/politica-y-economia

Sàpiens. (2010). Corea, un conflicte permanent. Recuperat de: http://www.sapiens.cat/ca/notices/2010/11/corea__un_conflicte_permanent_556.php

Sputnik. (2016). Todo lo que tienes que saber sobre Corea del Norte. Sputnik Mundo: Asia y Oceanía. Recuperado de: https://mundo.sputniknews.com/asia/201608261063049722-rpdc-pyongyang-informacion-juche-korea/

Sputnik. (2017). ¿De qué vive Corea del Norte? Diseccionamos su economía. Sputnik Mundo: Economía. Recuperat de: https://mundo.sputniknews.com/economia/201709191072480578-datos-exportaciones-importaciones-pyongyang/

WonderWhy. (2013). Why Korea Split Into North and South Korea. [Vídeo]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=l0E9Kel8BtE

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s